El darrer informe de l'OCDE aventura un escenari esfereïdor per a l'economia espanyola l'any vinent. Segons aquest estudi, el PIB caurà un altre 1,4% després d'acumular ja cinc anys d'una profunda crisi i la taxa d'atur s'elevarà pràcticvament al 27%. I per al 2015 només es preveu una tímida recuperació del 0,4% sense pràcticament possibilitats de crear ocupació. En aquest context, CiU ha de buscar almenys un soci per formar un govern estable que pugui prendre decisions impopulars sense que li tremoli el pols. Sembla una quimera. I molt més després de que el portaveu de l'actual Govern, Francesc Homs, avancés ahir que l'ajust en la despesa que la Generalitat haurà de fer en el pressupost de 2013 serà d'almenys 4.000 milions d'euros, l'equivalent a la suma de les retallades de 2011 i 2012. ¿Algú estarà disposat a compartir amb CiU la gestió d'un pressupost de misèria? Paral·lelament, Francesc Homs també ha indicat que tot és negociable excepte la consulta: "És el mandat més explícit que hi ha del resultat d'aquestes eleccions", sosté el portaveu del Govern. A banda de la constitució de la Mesa del Parlament, que amb l'actual fragmentació de la cambra no resultarà una tasca senzilla, el primer gran pas és la investidura del president. ERC va avançar ahir que es planteja facilitar-la en primera volta. Ara bé, això no compromet a res en el futur. També ho va fer el PSC fa dos anys i després cada partit va seguir el seu camí. Per tant, inicialment Artur Mas podria continuar governant en solitari. El primer gran problema serà la tramitació dels Pressupostos. Aquí necessita inexcusablement un soci que li doni suport. ERC és el soci natural per tirar endavant la consulta sobre la independència de Catalunya, però costa molt més de creure que els republicans acceptin ser partícips d'una retallada de 4.000 milions d'euros, entre moltes altres raons perquè una tisorada d'aquesta magnitud afectarà forçosament partides innegociables per a ERC, com per exemple TV3, empresa en la qual ja ha demanat la cadira que actualment ocupa el PP. El PSC va tornar a deixar clar ahir que no comptin amb ells. En un escenari tan descoratjador com aquest és quan els polítics i els partits han de demostrar la seva talla.
