Diuen els antropòlegs Eudald Carbonell i Robert Sala que "encara no som humans". Es refereixen amb això a la teoria que l'ésser humà, com a espècie que es distingeix per la seva alta capacitat cooperativa, arribarà a la plenitud quan assimili que la seva comunitat és la humanitat sencera. Si va passar del clan al llogaret, del llogaret a la comarca i d'aquesta a la petita nació, i avui camina en federacions continentals o projectes de fer-ne, la fi del camí no pot ser altre que assumir el planeta sencer com a pàtria de tots els humans, i la cooperació com la forma més eficaç d'estar-hi. Si Carbonell i Sala tenen raó i les coses van per aquest camí sense que una guerra nuclear ho enviï tot a fregar, els europeus estem llestos: la cooperació farà que els grups tendeixin a la igualació, a l'anivellament, i amb això deixarem de ser els més bonics del lloc, perquè som pocs i dividits.
No fa gaire, Benoit Battistelli, director de l'Oficina Europea de Patents, va destacar que la Xina ja genera més patents mundials i té més enginyers que Europa. Afegim dades: entre 2009 i 2011, la contribució xinesa va suposar un 72% del creixement en el nombre de peticions de patents, encara que demanar una cosa i aconseguir és una altra, i en el nombre de les acceptades seva contribució va baixar al 23% i es va veure superada pels Estats Units, que es va dur a 30%, i per Japó, pel 24%. En qualsevol cas, la xifra denota un frenesí investigador a tenir molt en compte, perquè la superioritat tècnica ha estat la base del domini europeu del món durant uns segles.
No molts: sabem que quan Colom navegava cap a Amèrica en el seu petit vaixell, l'emperador xinès manava als oceans una enorme flota exploradora capitanejada per un veler de nou pals. Segons expliquen, els exploradors van tornar relatant que a la part desconeguda del món no hi havia cap terra prou rica per fer comerç o recaptar tributs. Així que es van tancar en el seu vast imperi. Potser aquella decisió va marcar les següents centúries, amb el celeste imperi decaient i els bel·licosos regnes europeus prosperant amb el saqueig de les noves terres.
Avui és Europa la que es mira el melic mentre la Xina desplega un altre cop la seva gran flota, i en aquesta convergència es beneficia de superioritat numèrica. Té 1.400 milions d'habitants, o?be?dients a un sol centre de comandament, mentre que la Unió Europea suma poc més d'un terç, 500 milions, i a sobre reticents a construir una governació unificada.
