o és això, company! Joan Enric Carreras en un to populista critica els treballadors de Torraspapel, Grober... a la secció de Cartes d'aquest diari.
No és això, company! Els que ho passen malament són els treballadors, alguns d'ells des del desembre passat anant a treballar a les 5 de la matinada... sense cobrar 3 mesos seguits i sense rebre unes paraules de tranquil·litat de l'empresari que va poc a la fàbrica.
No és això, company! Un treballador que té contracte vol treballar a canvi d'un salari... fins i tot als esclaus se'ls feia treballar a canvi de gairebé res... però fer que un treballador vagi cada dia a la fàbrica i no donar-li ni feina ni salari és un tracte despectiu com si fos un esclau... Estem al s. XXI, amb la Declaració dels Drets de l'home i del Ciutadà des de la Revolució Francesa.
No és això, company! Quan dius que les fàbriques no són ONGs... ningú ho demana i els treballadors tampoc... Però quan un empresari fa una mala gestió al llarg d'uns anys i gràcies a una comptabilitat W s'embutxaca un grapat de diners que ara no hi són per pagar les nòmines dels treballadors, no hi ha cap mena de justificació possible.
No és això, company! No tractis d'amics els treballadors que es troben en aquesta delicada situació i no ens vulguis vendre que és normal que una fàbrica faci fallida.
No és això, company! Darrere els teus mots entrelluquem un empresari ressentit que troba consol quan altres empreses tenen problemes, com si no sabéssim que "mal de muchos, consuelo de tontos" i amb Shakespeare: "That's no consolation".
No és això, company! La vida a la fàbrica en aquests dies no és una obra de teatre, és la vida real. Et deixo unes paraules de sant Pau: "Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa".
