Déu n'hi do la que s'ha muntat amb l'estrena de The interview. Com que gira al voltant de dos periodistes que reben l'encàrrec de matar Kim Jong-un, el règim de Corea del Nord se la va prendre malament (abans de veure-la, per cert) i un atac cibernètic a Sony va convertir-la en un conflicte polític. Fins i tot el president dels Estats Units s'hi va haver de posicionar. Al final, després d'un encès debat sobre la conveniència de sucumbir a un xantatge, el film va arribar a unes poques sales, es va filtrar a la xarxa i va sacsejar Twitter.
El primer que crida l'atenció és la tendència general a menystenir-la per tractar-se d'una comèdia irreverent, més gruixuda que analítica, i perquè aposta per un visió presumptament maniquea del xoc de cultures. Sí, The interview no és una pel·lícula de Costa-Gavras, però, i aquí hi ha la clau, tampoc no pretén ser-ho. Les expectatives que ha generat, i la denúncia que se li demana, té més a veure amb els fets que l'han posat a la picota que no amb les intencions dels seus responsables. Però dit això, i que consti que no ho dic per portar la contrària, és un film impagable. Hi ha qui l'ha acusat d'insubstancial, però és segurament un dels retrats més inclements mai vistos de l'anomenada societat de l'espectacle, sigui del bàndol que sigui. Només cal fixar-se en els paral·lelismes que estableix entre la profunda imbecil·litat dels dos protagonistes, periodistes del cor amb ínfules professionals, i el dictador, un nen gran incapaç de gestionar el llegat del pare. O el contrast entre el que hi ha d'aparent en els famosos (la sexualitat d'Eminem, el cabell de Rob Lowe) i les falses botigues de llaminadures de Kim Jong-un. Dos mons en conflicte, sí, però sospitosament similars. És escatològica, passada de voltes i accessòria, però també és divertida, metalingüística (els seus autors són els d'aquell gran homenatge a Buñuel que era Juerga hasta el fin, on ja radiografiaven l'absurd infantilisme implícit en la fama) i molt festiva. A més, què carai: Kim Jong-un es mereix sortir en una animalada com aquesta.
