Fent amics

En pocs dies, els francesos (l'estat més reeixit d'Europa) han descobert la seva enorme vulnerabilitat (i el paraigua nuclear no protegeix contra aquesta mena d'aiguats), els britànics s'han vist de cop i volta sols (quan el que pretenien era, potser, inflar el pit una mica), als polonesos els ha renyat Obama per ser tan poc aferrats als usos liberals, hi ha rearmament a la frontera oriental europea i els guardians de les boques del Bòsfor, els turcs, ens obliguen a triar entre un cop d'estat militar (nefast en si mateix i per definició) i Erdogan, un cabdill islamista a qui li agraden les llibertats tant com les mitges amb costura a un marieta: per posar-se-les ell per barret.

Tot això sense comptar l'antiga i purulenta nafra de Palestina, la dissolució de Líbia en taifes, on el collaret de la coloma és una pinta de bales, i la guerra oberta de l'Iraq a Afganistan passant pel Iemen. Amb tant de tiroteig, seria estrany que no ens en toqués alguna. Perquè no som innocents: ni Europa va oferir un estímul a Erdogan per seguir pel camí laic, ni feia cap falta enderrocar (intentar-ho) Al-Assad, Saddam Hussein i Gaddafi. Ni avalar cops d'estat contra majories islamistes a Egipte, a Gaza, a Algèria (la primera de totes). Potser els islamistes ens fossin hostils, és possible: però els nostres actes ens avalen com hostils a ells. Mal negoci.

Europa ha decidit suïcidar-se sense presses i mirant cap a un altre costat. Amb sorpresa i esglai. Sempre hi va haver moros treballant a Europa, només ara veiem els refugiats com a amenaça i no som capaços d'integrar-los ni tan sols per la via interessada de l'explotació. Cada vegada que Europa no sap nomenar els seus riscos i els seus enemics i pren una via escapista de racisme i ruqueria, arriba el desastre. Sumin a això el que Enric Juliana anomenaria la venjança de la geografia: Estats Units està a més de set mil quilòmetres del país musulmà més proper. Nosaltres, els grecs i els italians, tot just a unes desenes de quilòmetres de països en els quals hem fet de tot: de tot, menys amics.