La clau de Domènech

Segons totes les enquestes, Catalunya en Comú té mala peça al teler. Xavier Domènech va guanyar a Catalunya les eleccions generals del desembre de 2015 i del juny del 2016 al front de la coalició En Comú Podem. En totes dues ocasions va recollir més del 24% dels vots emesos, i va superar totes les altres formacions. Ara, en canvi, va pel camí d'encapçalar la cinquena força tant en vots com en diputats al Parlament, per darrere d'Esquerra, de Puigdemont, de Ciutadans i dels socialistes. Els sondejos discrepen sobre l'ordenació dels tres primers, però coincideixen a relegar els comuns a la cinquena plaça, repetint, a tot estirar, els resultats de CSQP, quan no comptaven ni amb un nom decent, ni amb el suport d' Ada Colau, ni amb un candidat conegut.

I tanmateix, des de la seva derrota, mentre es llepen les ferides, els comuns poden haver de jugar un paper determinant en la propera legislatura. En són conscients, i per això el seu candidat ensenya una clau als mítings: els seus diputats, per escassos que siguin, poden estar en possessió de la clau que obri en un sentit o un altre la porta dels pactes de govern. És improbable que els partits del 155 (Cs, PSC i PP) sumin majoria per governar, i a més a més, Iceta no té ganes d'ajudar Arrimadas a presidir la Generalitat. El bloc independentista està amb un peu a dins i un a fora de la majoria absoluta, però si l'aconsegueix tindrà dificultats per gestionar la divergència de plantejaments entre Puigdemont, Esquerra i la CUP sobre l'anàlisi del que ha passat i, per tant, sobre el camí a seguir i la vigència de l'opció unilateral.

Els comuns podrien tenir la clau per completar majories, si no absolutes, sí prou àmplies. El problema poden ser els vetos aferrissats, traduïts en negatives rotundes a permetre cap solució que inclogui els dimonis de l'altre costat. I un altre problema pot ser la diversitat d'opcions nacionals entre els propis votants de Domènech, que se soluciona obviant la qüestió i apel·lant al projecte d'un govern d'esquerres. Però si aquest no suma, o no es pot lligar (ERC i PSC, plegats?), hauran de decidir de quin costat ajuden a fer caure la moneda.

Si no és, naturalment, que Domènech aconsegueix convèncer unionistes i independentistes perquè l'investeixin president a ell, amb l'argument que no és dels uns ni dels altres. Pacte per suma d'exclusions en un país enrabiat. Els politòlegs es farien farts d'escriure llibres.