Un Premi Nacional

Tinguin la bondat de llegir el text que segueix: «Els Premis Nacionals de Cultura són la màxima distinció relacionada amb la cultura atorgada per la Generalitat de Catalunya. S´atorguen a les persones, entitats o institucions de qualsevol àmbit territorial que siguin mereixedores d´un reconeixement institucional per la seva contribució singular a la cultura catalana i al seu enaltiment, valorant-hi preferentment l´excel·lència, la innovació, la trajectòria i la projecció, i tenint present la seva contribució durant l´any anterior al de la concessió».

Gràcies. L´he tret de l´espai web del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), que és l´organisme que els concedeix des de l´any 2009. Els Premis Nacionals de Cultura recompensen amb diners, reconeixement i visibilitat.

Aquests premis sovint es donen diguem-ne massa tard. És normal, si tenim en compte que la llista d´espera és ampla i plena -el país és prolífic, a l´hora de produir artistes. Tot d´una es descobreix que un creador singular s´ha fet vell, o que està malalt. El premi, merescudíssim, li amoroseix l´impàs. Pensin que, per exemple els escriptors, si no s´han buscat una feina normal, la jubilació se l´han de pintar a l´oli.

Sigui com vulgui, però, darrerament s´ha donat el premi a persones que no eren ni provectes ni estaven atrotinades. A poc a poc l´edat ha anat baixant i ja no és estrany que de tant en tant es premiïn alguns nascuts durant els anys seixanta-setanta del segle passat. Parlem de persones entre els 55 i els 45 anys. Gent que, per entendre´ns, es troba a la meitat del camí. El premi, en aquest cas, és molt útil, perquè és una manera de dir-los que no defalleixin, que n´esperem més i els estimem.

A mi em ronda pel cap el nom d´un poeta que considero que es mereix el premi aviat: Josep Pedrals. Va néixer l´any 1979, i per tant encara faria baixar més la mitjana d´edat. Vull dir que validaria la tendència que tot just s´apunta en el palmarès. Però no és pas per jove, que mereix un Nacional de Cultura.

Fa més de vint anys que Josep Pedrals recita per tot el país i per tot el món, bàsicament en català, durant tot l´any. A més a més ha muntat i escrit obres de teatre, musicals, espectacles plàstics. Ha capitanejat diversos grups de música. Ha publicat els llibres més singulars de la nostra literatura recent, llibres d´alta volada literària. Ha participat en llibres corals de qualitat incontestable. Ha impartit cursos, ha fet conferències, ha tret el nas en mil projectes més. I tot plegat ho ha fet amb rigor i excel·lència.

Però els semblarà estrany que, al meu modest entendre, amb tota aquesta producció, Pedrals encara no puntuï del tot. I és que també se´l mereix per la seva extrema generositat. Mai no té un no, i sempre que pot, contribueix, aconsella, ve de franc. Ara no em diguin si, amb artistes així, no tenim un país fantàstic que els hauria de reconèixer, aviat.