El partit emergent Vox és un partit polític espanyol i espanyolista radical, nascut el 2013 i posicionat com a màxim exponent de l'extrema dreta populista. Es va presentar a les eleccions europees de 2014, quedant onzè amb 246.833 vots (un 1,56% del total) sense aconseguir representació. A les eleccions autonòmiques del 24 de maig de 2015, Vox es va presentar en nou comunitats autònomes de les 13 a les quals se celebraven eleccions; no obstant això, no va aconseguir representació en cap, obtenint els seus millors resultats a la Comunitat de Madrid, amb 37.043 vots (un 1,17% del total).
És un partit que, en el seu manifest fundacional de 2014, advoca fonamentalment per la defensa de «la sacrosanta unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols», la recuperació de protagonisme internacional malgrat coquetejar amb diferents partits europeus gens proclius a l'europeisme i a l'euro, l'abolició de les autonomies amb la total recentralització de tots els serveis públics i la protecció a la família. Posteriorment s'observa una radicalització ideològica que ha enfortit el partit en confluència amb altres factors com el seu rol d'acusació particular als diferents procediments judicials engegats contra polítics catalans de dretes i d'esquerres participants en el Procés, la polèmica al voltant de l'exhumació de les restes del dictador Franco i la dinàmica d' outbidding entre el PP i Cs que ha introduït l'espinós tema de la immigració dins el debat polític. Ha considerat el recent i reeixit acte de Vistalegre com una il·lusionant fita per a la ultradreta espanyola, que no aconseguia un nivell de convocatòria comparable des dels anys de Fuerza Nueva del traspassat notari Blas Piñar. En el seu missatge, Vox ha inclòs elements islamòfobs, nacionalisme centralista a ultrança, rebuig radical a l'avortament i propostes econòmiques de signe liberal i aferrissadament antiindependentistes -tema pel qual els seus dirigents senten una malaltissa obsessió-. Ha estat descrit alternativament com «nacionalista i neoliberal» i inequívocament xenòfob sense complexos -els espanyols primer, diuen-, com «un dels pocs partits d'extrema dreta feixista pura i dura a l'Estat espanyol».
Ara, segons tots els mitjans d'informació, és pràcticament segur que Vox pensa presentar-se a totes les properes eleccions. Doncs bé, encara que costi creure-ho, respecte a las eleccions generals i a les autonòmiques -les europees i les municipals són una altra pel·lícula- sobretot a Catalunya, la participació de Vox beneficiarà l'independentisme i, a tot l'Estat espanyol també als partits d'esquerra, atès que, degut a l'emprenyament regnant entre la ciutadania en contra dels partits tradicionals d'àmbit estatal pels nombrosos casos de corrupció, la formació de l'extrema dreta espanyola arreplegarà un munt de vots a totes les circumscripcions que es presenti -alguns experts calculen que entre tres-cents i quatre-cents mil en total-, i com que les circumscripcions són tancades i, llevat el cas de Madrid, és pràcticament segur que en cap obtindrà un sol diputat, tots aquest vots s'hauran perdut pel forat de l'aigüera. Vots que, de no presentar-se Vox, sens dubte, la major part haurien anat a parar a les candidatures dretanes del PP o de Cs -pràcticament cap hauria anat a parar a l'independentisme o a l'esquerra- la qual cosa equival a dir que, a causa de la participació de Vox a les eleccions aquests partits dretans obtindran menys vots i, conseqüentment, menys diputats. I això, a qui afavoreix? Està clar que dintre de l'àmbit català als partits independentistes i a tot l'Estat als partits de l'esquerra. Doncs apa, benvingut sigui Vox i endavant!
