Es en aquestes dates quan recordo com de pesada es posava la meva germana demanant als Reis una cuina de fireta, no es podia conformar amb els Madelman com jo, no, ella volia la punyetera cuina. Fins que un any, en llevar-nos el 6 de gener, allà hi havia la cuina, petita, de fusta, just al costat del meu esperat Madelman Safari. Fou així com la meva germana va deixar de donar la tabarra, es passava les hores fent veure que cuinava mentre la resta de família es podia dedicar tranquil·lament a les seves activitats, com ara imaginar expedicions al Kilimanjaro amb els ninots que « lo pueden todo». Tant de bo haguéssim sabut abans que una simple cuina de fireta ens la tindria entretinguda.

No és casual que també en aquestes dates li hagin regalat a Carles Puigdemont el seu Consell per a la República, un govern de fireta perquè jugui a governar mentre els adults fem la nostra vida. Gràcies a aquest govern de fireta, el nen estarà entretingut: ara dicto un decret, ara promulgo una llei, ara em dirigeixo a Europa exigint que expulsin a Espanya de tot arreu, OTI inclosa, després nomeno per a càrrecs imaginaris els meus amics, i demà escriuré una carta a en Trump explicant-li el canvi climàtic. Per mi, com si uneix en sant matrimoni en Sanchis i la Rahola pels serveis propagandístics prestats, el cas és que jugui i no molesti, com la meva germana. De tant en tant haurem de fer veure que li fem cas -jo mateix simulava menjar les sopes que la meva germana preparava en la cuineta-, però no costa res dir-li que sí, que d'acord, que és el nostre líder i que aquest dibuixet que fa amb un 6 i un 4, és clavadet al seu rostre i l'usarem per als segells de correus de la Repúbica.

- I ara reuniré el Consell i cantarem tots junts els Segadors, serà «díver» -exclama, picant de mans i assegut a terra.

La diferència entre els dos infants, vull dir en Puigdemont i la meva germana, és que a aquesta mai no ens la vam prendre seriosament, li seguíem la veta perquè ens convenia. En canvi, n'hi ha que es prenen seriosament els trastorns del nen de Waterloo, que ve a ser com si algú pretengués alimentar-se de les porqueries que cuinava la meva germana a base de fang, aigua, i alguna mosca que aconseguia caçar. Han arribat a creure que la cuina de fireta que manega Puigdemont amb el pompós nom de Consell per a la República, funciona realment.

- Brrrumm, brrrumm, i aquest sóc jo en vehicle oficial-, crida ara mentre fa córrer per terra un cotxe de llautó, angelet.

I tots assentint seriosos. És comprensible, s'hi juguen la bona vida. Al President Torra més li val jurar que el Consell de fireta és de debò si no vol tornar a editar llibres que a ningú interessen. Elsa Artadi encara esquiaria a Baqueira, però ara sense que ningú la reconegués, perquè allà de xaves «pijes» n'hi ha a cabassos. El mateix Rufián es veu obligat a seguir la farsa perquè, sinó, el pobre estaria carregant caixes al magatzem de Bon Preu, tot i que també és cert que ningú hi sortiria perdent excepte les anxoves i els cogombres, ofesos per estar al càrrec d'algú amb menor coeficient intel·lectual que ells.

El govern en ple, i els diputats que el recolzen, s'haurien menjat les porqueries que preparava la meva germana a la cuina de fireta, igual que es mengen les que prepara en Puigdemont al govern de fireta. Vés quin remei, es això, o treballar.