Jocs productius

L'atractiu de la indústria dels videojocs ha fascinat responsables d'empreses i institucions de tot tipus, els quals intenten traslladar-ne la lògica a contextos que, aparentment, són aliens a la seva dinàmica. Això és la «gamificació» o «ludificació», pràctica que es beneficia d'avenços com la realitat virtual, la intel·ligència artificial, el big data i un llarg etcètera en el qual figuren de manera destacada els dispositius mòbils i les xarxes socials.

Els jocs fomenten el pensament creatiu, redueixen les barreres que instauren les normes rígides i trenquen rutines de comportament establertes. Amb aquesta activitat, se segueixen regles pròpies i es generen experiències inèdites. Aquestes característiques han convidat a estendre allò lúdic a processos productius i comercials. Així, mentre s'evadeixen davant de pantalles d'ordinadors, tauletes, consoles i telèfons intel·ligents, directius i treballadors estan innovant. I, sovint, sense ser-ne conscients.

En aquest entorn, els analistes es refereixen a «la gestió d'idees» necessària perquè les persones a les quals se'ls acudeixen solucions els puguin donar forma. Molts col·lectius comencen amb una plataforma virtual en què comparteixen continguts a canvi d'algun premi o recompensa. Els punts en joc no tenen un valor monetari, però sempre són un estímul. El que fan els jugadors és divertit, encara que el propòsit sigui seriós.