«Triar sempre és arriscat i porta, de manera implícita, la necessitat d’una renúncia. Triar, però, entremig de milers de documents esdevé una temeritat que només es pot justificar pel desig d’oferir-los una selecció que permeti donar a conèixer una mínima part del patrimoni documental i, alhora, estimuli l’interès ciutadà per uns testimonis que els pertanyen col·lectivament». Aquesta reflexió de l’arxiver municipal Joan Boadas és la que han posat en pràctica els tècnics de la Diputació de Girona a l’hora de seleccionar una petitíssima part del fons documental integrat per més de 78.000 imatges i 50 objectes fotogràfics que formen part del llegat del fotoperiodista Pablo García Cortés, Pablito, que actualment disposa l’INSPAI, el Servei Públic de Conservació i Difusió d’Imatges de les comarques de Girona.
Fa uns dies, qui fou director d’aquest rotatiu Jordi Bosch en feia una esplèndida glosa del personatge amb motiu de l’exposició Pablito, una visió propera que s’ha instal·lat a la Casa de Cultura coincidint amb el centenari del naixement del fotògraf. En aquell escrit, l’il·lustre articulista de la contraportada dels diumenges, repassava anècdotes viscudes, records i esdeveniments compartits d’aquell Pablito que vivia al carrer Enderrocades del barri de Vista Alegre, ben a prop on, després de la seva mort l’any 1999, l’ajuntament de Girona va tenir l’encert de dedicar a la seva memòria els jardins que hi ha en aquell indret del carrer del Carme. Jo recordo Pablito com la persona amable, amic i confident de xafarderies domèstiques i, particularment, com el professional que va saber defensar-nos d’algunes veus que exigien vetar als periodistes que no tinguessin carnet oficial homologat. Era el meu cas i també el d’altres companys que començàvem a publicar en alguns dels mitjans que naixien amb la democràcia recuperada. Sortosament, però, malgrat els intents de fer-nos callar, la veritat és que sempre vam tenir el suport del president de l’Associació Manuel Bonmatí però també de la majoria de col·legues de professió periodística, com va ser el cas del fotògraf Pablito.
En aquells temps es feia córrer que Pablito disparava la càmera amb tanta rapidesa i tantes vegades que difícilment es podia creure que hi havia carret (en aquella època encara no s’havien inventat les càmeres digitals). La veritat era, però, que l’home sempre era present a tot arreu, fos una inauguració oficial, un concert o un partit de futbol, disparava i en deixava constància gràfica de l’esdeveniment. Com a fotògraf i allò que el seu fill Paul n’ha dit encertadament «influencer dels 70», va viure les nits de la Costa Brava els anys 70 i va saber documentar-la, ja fos immortalitzant l’actuació de Johny Halliday a Paladium o la representació del musical Cabaret al New Flamingo de Platja d’Aro que després publicaven prestigiosos mitjans com el diari L’Indépendant o la revista Paris Match, al mateix temps que podia mostrar-nos la tranquil·litat dels banyistes en una desèrtica platja de Torre Valentina o l’impuls de modernització urbana de Girona amb les obres de construcció de la plataforma sobre l’Onyar després batejada com Plaça de Catalunya. Tot això i molt més es pot veure a la sala gran de la Casa de Cultura, en una exposició que romandrà oberta fins el 30 de maig i que mereix una visita.
Desconec si s’ha previst editar un volum amb un recull de les millors fotografies de Pablito dins la col·lecció Quaderns de Fotografia tal i com es va fer amb el fons d’Emili Masanas que en el seu dia va cedir la família, però podria ser una bona iniciativa ja que, més enllà de l’exposició i la voluntat d’itinerància, el llibre permetria deixar petja perenne del seu treball. El llegat de Pablito ens permet reconèixer al professional però també la seva dimensió humana mitjançant unes imatges que són la vida d’un temps i d’un país. Mostres com aquesta de la Casa de Cultura serveixen per difondre l’obra, però també per conservar-la i no oblidar-la.
