El propassat diumenge dia 17 d’abril d’enguany, l’excel·lent periodista Laura Fanals va publicar a Diari de Girona una interessant entrevista amb el President de la Federació d’Hostaleria de les comarques gironines, l’Antoni Escudero, en el transcurs de la qual el màxim representant dels hostalers gironins feia una sèrie de consideracions encaminades a rendibilitzar l’aeroport de Vilobí d’Onyar i, en conseqüència, afavorir l’ocupació dels hotels de la zona. En resum, diu Escudero, i té tota la raó del món, que actualment l’aeroport està infrautilitzat, que cada temporada cau en picat el nombre de viatges i que per reviscolar-lo cal «recuperar quan abans sigui possible, els convenis de promoció turística amb les companyies aèries». I un servidor hi afegeix, i quantes més millors per no caure altre cop en l’error que es va cometre amb Ryanair quan es varen posar tots els ous a la mateixa cistella. Per aconseguir-ho, el President proposa la creació d’un nou organisme finançat per l’Agència Catalana de Turisme que pertany a la Generalitat, altres institucions com ajuntaments i la mateix Diputació, el qual es nodriria, entre d’altres fons, de la taxa turística.
Cal recordar que no només actualment sinó des de fa molts i molts anys l’assignatura pendent de la indústria hotelera de la Costa Brava és l’estacionalitat, xacra que fins avui no s’ha pogut eliminar per molt que s’ha intentat. No ens enganyem, l’anomenat turisme de proximitat, si per això entenem el procedent de Catalunya, País Basc, una mica de l’Aragó i unes engrunes de la resta de l’Estat espanyol, en la majoria dels casos és d’estades curtes de dos o, com a màxim, tres nits i només ens visita els ponts festius i els mesos de juliol i agost. Si volem que els plannings de reserves dels nostres hotels no presentin el deplorable aspecte com el que, en la majoria dels casos, avui dia ofereixen a la pre i post temporada, cal assolir altres mercats i per això, com molt sàviament diu Escudero, és imprescindible que les companyies aèries obrin noves rutes amb altes freqüències, que fàcilment permetin a potencials clients d’alt poder adquisitiu com són la majoria de la Federació Russa i de les repúbliques de la ex Unió Soviètica –en aquest moment amb l’excepció d’Ucraïna per raons òbvies–, els quals amb un màxim de quatre hores de viatge, poden venir a estirar-se al sol a qualsevol platja o cala de la Costa Brava i gaudir del nostre clima i gastronomia. Aquest tipus de clients només viatgen amb avió atès que fer-ho amb cotxe o autocar els representaria, a més que resultaria un trajecte força feixuc, perdre en el viatge d’anada i tornada com a mínim quatre o, en alguns casos, fins a sis dies de vacances. Amb això no vull dir, ni de lluny, que no hem de mimar, cuidar i promocionar el turisme nacional i el de la Comunitat Europea. Cal acollir a tothom. No hi ha turisme dolent. Només n’hi ha de bo i de més bo.
Quant a l’aspecte de potenciar l’aeroport, estic totalment d’acord amb el President. Amb el que discrepo és amb la necessitat que ell veu de crear un nou ens per poder aconseguir les fites que pretén. Entenc que per assolir aquest repte no fa falta crear un nou organisme. Ja en tenim molts –l’Agència Catalana de Turisme, El Patronat, els consells comarcals, els ajuntaments, els patronats locals, etc–. Un de nou només significaria augmentar la burocràcia i crear una fàbrica d’endolls per alguns privilegiats i / o una porta giratòria per enviar al cementiri d’elefants a polítics amortitzats i a candidats fracassats. Ja disposem d’un instrument idoni per portar a terme aquesta tasca: el Patronat de Turisme Costa Brava i Girona, el qual disposa de l’estructura i recursos humans necessaris per fer-ho. Només fa falta posar-lo en mans de professionals vertaders experts en màrqueting i promoció turística, d’incolor polític mentre estiguin desenvolupant la seva tasca, i enviar els polítics professionals que actualment ho maneguen a fer política a les institucions i deixar d’intervenir en qüestions relatives al turisme atès que està ben demostrat que no hi entenen res de res, i mentre salten de fracàs en fracàs només fan i diuen autèntics disbarats. I si no els agrada això, que pleguin i se’n vagin a casa seva que segur que ningú del sector turístic els enyorarà.