Diari de Girona

Diari de Girona

Pere Lladó

La politització dels organismes públics

El PSOE necessita ERC com el pa que menja per tal d’arribar al tram final de la legislatura. L’espionatge a diferents líders independentistes catalans ha enrarit l’ambient i Pedro Sánchez busca una solució al conflicte per tal de refer les relacions amb els republicans. De ben segur rodarà algun cap –s’apunta el nom de Paz Esteban– i tots contents. Però des de fa temps els socialistes no saben ja si la seva oposició real és el PP o Podem. I la legislatura no pot continuar com fins ara, atès que les enquestes són clares i Feijóo amb Vox de soci arribarà a La Moncloa més aviat que tard.

Els partits són esclaus de les seves pròpies decisions. Els fa por que persones independents puguin desenvolupar la seva feina amb professionalitat. Ara es tracta de col·locar militants o amics que fan de llepacrestes dels seus líders.

Ho hem vist darrerament. El ministre de la presidència, Félix Bolaños, s’entrevistà amb la consellera Vilagrà per tal de desinflamar el tema de les escoltes telefòniques. Una de les propostes seves fou la intervenció del Defensor del Poble. Es comprometé que Gabilondo estudiaria a fons el cas. Hom pensava que aquesta institució podia actuar amb independència i amb criteris propis. Però no: actua sota les ordres del govern de torn. Lamentable, de debò.

Pedro Sánchez en arribar a la presidència es comprometé a posar fi a les portes giratòries. Res més lluny de la realitat. Va enganyar els ciutadans i a empreses com Red Eléctrica o Enagas, trobem en els consells d’administració, amb 170.000 euros anuals, personatges en edat de jubilació com José Montilla, José Blanco, Maite Costa o Elisenda Malaret.

A Catalunya, per exemple, el PSC, Junts i ERC no es posen massa vegades d’acord. Però per a repartir càrrecs al CAC, a la CCMA, a la Sindicatura de Comptes o a la de Greuges no existí cap problema. La unanimitat fou total. Es tractava de situar una colla de «fides» que nevi o plogui sempre gaudeixen d’un sou públic.

Ara li ha tocat el rebre al CNI. I s’han topat amb una espia independent com Paz Esteban que gaudeix de la confiança absoluta de la ministra de Defensa, Margarita Robles. Tothom coincideix que la directora del CNI és una professional de cap a peus, que actua amb la màxima discreció. Trenta-nou anys a la institució l’avalen.

El CNI informa al govern, però no fa públiques les seves fonts. I no té obligació en els inicis de les investigacions de passar cap comunicat. Ara el govern no vol saber res de les directrius del CNI: han deixat sola Paz Esteban, atès que Sánchez no s’atreveix a cessar Robles, que per cert és la ministra més ben valorada del govern. Només Pablo Echenique li demanà en seu parlamentària la dimissió per dignitat. És allò que «sempre seràs emmascarat per una paella». Mentre tot fa pensar que el president cedirà a ERC la desclassificació de les autoritzacions judicials, perquè Aragonès se les estudïi.

Les institucions haurien de ser independents i no cal polititzar-les com ara pretenen els presidents espanyol i català. Si l’Estat té uns serveis secrets, aquests han d’actuar. Agradi o no. Que s’espiï a uns senyors que declararen unilateralment la independència, que es passaren la Constitució pel folre i que no aturaren els aldarulls als carrers de Barcelona és d’allò més normal en qualsevol Estat. I en aquells moments Aragonès remenava la caixa dels diners des de la Conselleria d’Economia a les ordre de Junqueras.

Però ja se sap: els tretze diputats d’ERC són claus a les Corts i això pot ser letal per a un CNI que per cert encara no sap com arribaren les urnes a Catalunya el dia del referèndum i qui des de l’estranger investigava el president del govern espanyol. Curiós, no?

Compartir l'article

stats