Aquests dies massa gent dona la llauna dient que Joan Carles al principi ho va fer bé. I després es va torçar. No tenen cap argument racional. Joan Carles va trair el seu pare i va accedir sense permís al tro. Va jurar els Principios Fundamentales del Movimiento Nacional i mai se n’ha desdit. Va enviar als anys vuitanta el seu fill Felip a formar-se a la Organización Juvenil Española, l’organització del feixisme espanyol on cantava cançons joseantonianes. Tampoc és cert que fos clau en el cop d’Estat de 1981. De primer va fer plegar antidemocràticament a Adolfo Suárez en una de les pàgines més fosques d’Espanya. És la demostració que aquesta no és una monarquia parlamentària. Va pressionar a Alfonso Armada per fer un cop d’Estat, els va sortir malament. Va ser un nyap. Però que Joan Carles I ho sabia es demostra perquè aquell dia els seus fills no els van enviar a l’escola. I el més important, no volen desclassificar els papers. Si avalessin la versió oficial ho farien, oi? I han passat 41 anys! Va robar des del primer dia quedant-se 36 milions de dòlars d’Aràbia Saudita encara a la transició.
Però hi ha un aspecte que m’emprenya encara més. El dia 17 d’abril de 1976, essent ja Joan Carles cap d’Estat, en sortir d’un sopar a Madrid, la tenebrosa Brigada Político y Social –la Gestapo espanyola– va detenir tota la direcció de l’UJCE –Elia Martínez Caba, José María Duplá, Ángel Ezama, José Luís Aparicio, Domènec Martínez (secretari general de la JCC), Víctor Viñuales, Concepción Fondo i Rafael Carmona–. Els van aplicar la legislació antiterrorista i van estar detinguts i incomunicats durant tres dies a la «Dirección General de Seguridad». Un cop passades aquestes 72 hores el jutge Gómez Chaparro del «Juzgado de Orden Público número 1» va autoritzar la pròrroga de la detenció cinc dies més. (És el jutge del cas de la Matanza de Atocha que va deixar escapar intencionadament a un dels autors: Fernando Lerdo de Tejada). En el transcurs d’aquests vuit dies els detinguts van ser brutalment torturats. La revista clandestina de la JCC Jove Guàrdia (10-5-1976) explicava que a banda de cops per tot el cos i maltractaments de tota mena, se’ls van aplicar altres sistemes de tortura, com ara el quiròfan o penjar-los pels peus. (Existeix una transcripció detalladíssima de les tortures realitzada pel cineasta comunista Juan Antonio Bardem i publicada clandestinament). Una de les dues noies detingudes estava embarassada de tres mesos, la van torturar salvatgement davant del seu company, setmanes després va perdre el fill. El seu company no va suportar el trauma i es va suïcidar un temps després. Ni Joan Carles I, ni ara Felip VI ha demanat perdó. Mentrestant a la republicana França els caps d’Estat Charles de Gaulle, François Mitterrand i fins i tot Jacques Chirac donaven medalles a resistents comunistes com a la valenciana Virtudes Cuevas. I encara hi ha gent que no sap perquè cada dia més gent som republicans.
