Quiosc

Diari de Girona

Callahan Ruiz

La UEFA, un guirigall

La UEFA, màxim organisme del futbol europeu, s’està cobrint de glòria. Fa poc més d’un any es posava en evidència davant el naixement de la Superlliga de futbol, projecte liderat per Madrid, Barça i Juventus per combatre, entre altres coses, la poca transparència de l’organització i la gestió econòmica de la Champions. I ho feia reaccionant amb tota mena de coaccions, no només als clubs díscols, sinó també a tots aquells inicialment partidaris, amb pressions polítiques com les del primer ministre anglès, que va arribar a amenaçar als clubs de la Premier, d’expulsar del país els seus jugadors estrangers si s’adherien a la nova competició. El següent episodi d’aquest esperpent permanent que és la UEFA, es va produir durant el sorteig dels quarts de final de la Champions d’enguany, on els encarregats de determinar els encreuaments van treure boles prèviament desordenades, constatant que la confusió generalitzada era més gran que la d’un daltònic resolent el cub de Rubik. La UEFA va fer repetir el sorteig argumentant una errada del programari emprat per assignar les boles als bombos correctes, un fet que va accentuar més la polèmica i el seu descrèdit.

L’últim capítol d’aquest festival de l’humor absurd s’ha vist durant el passat cap de setmana, a l’Stade Saint-Denís de París, amb la celebració de la final de la Champions entre Liverpool i Madrid, quan minuts abans de l’inici, prop de 40.000 seguidors reds amb entrades falses van provocar el col·lapse dels accessos del camp. Milers de seguidors amb entrades legals es van quedar fora en benefici de molts altres que es van colar amb entrades falses o sense, cosa que va desfermar el caos, amb gent saltant les tanques i enfrontant-se a uns cossos de seguretat desbordats i gens preparats per mantenir l’ordre d’un esdeveniment esportiu d’aquestes magnituds. Tot plegat, un nou ridícul de la UEFA que, per moments, semblava invocar el fantasma de Heysel, de l’any 1985. Si bé és cert que la compravenda i circulació d’entrades (falses o no) és responsabilitat exclusiva de la UEFA, i més amb els preus abusius establerts, la resta, sobretot la seguretat i el trànsit, són competència de la ciutat, dos aspectes que París va gestionar amb el cul. Molt de Louvre, Notre-Dame i potlles en vinagre, però a dos anys dels JJOO de 2024, la ciutat de l’amour va demostrar no estar a l’altura de les circumstàncies. Aquest descontrol, a més, va provocar que l’autobús del Liverpool estigués retingut prop d’una hora a l’autopista sense cap suport policial, i que el partit s’endarrerís mitja hora. Quan uneixes grans quantitats de francesos, anglesos i la UEFA sota el mateix cel, qualsevol guirigall és possible. La cirereta a tanta ineptitud va acabar confluint en el rostre de Ceferin, president de la UEFA, que per a més inri va haver d’entregar la 14a «Orelluda» al Madrid de Florentino, que feia estona que reia per dins. I per fora.

Compartir l'article

stats