Aquests dies hem vist com un individu anomenat Gabi Ruiz en nom del Primavera Sound, a qui nostre senyor no li ha donat el do de la humilitat i la sensatesa, ha fet unes declaracions del tot maleducades contra l’Ajuntament de Barcelona i els catalans en general. Òbviament els seus responsables Ada Colau i Jordi Martí són mil vegades més responsables que ell i han respost amb eufemismes. A més ha fet penjar un enorme cartell en què Colau i Ayuso es besen. Hi un lema que diu –en castellà– «Diversidad, cultura, tolerancia». Molt respecte a la diversitat cultural no demostra. No sé posats a fer perquè no ha posat Colau i el seu equivalent, el lluç d’Almeida. És per masclisme? Bé, l’individu a qui sembla que li falta un bull, Gabi Ruiz, ha dit: «No nos quieren, no nos entienden ni nos van a entender. Podría ser que al final nos vayamos definitivamente», i sense especificar qui ho afirma diu: «Critican a nuestro público diciendo que son borrachos e incívicos, y no es cierto. Creo que en Madrid vamos a estar muy bien en Arganda, sin vecinos que se quejen».
Ruiz hauria d’estar agraït a una ciutat que ha creat del no res un fenomen extraordinari que a ell l’ha fet molt ric. No sé què els passa als milionaris, no volen pagar impostos i com Gerard Piqué creen SICAV, però després rep diners públics per valor de 22 milions d’euros a les institucions madrilenyes. Piqué va dir que sentia «enveja» de Madrid «per tot el que està fent»: «És un exemple per a Europa; a Barcelona ens està costant més». Al cuinetes Jordi Cruz li ha agafat la mateixa malura. Aquesta gent no només deuen al país haver triomfat amb els seus projectes, sinó que a més, se’ls en fot les condicions de vida de la gent. Han tingut sort, però que sàpiguen que tots estem a un pas de ser un rodamon. Que vagin a la Cañada real a veure què significa l’extrema dreta neoliberal governant perquè els rics no paguin. Són capitalistes sense rostre humà.
Però tornem a la Primavera Sound, Ruiz ha fet un Figo. M’explicaré. Luis Figo d’entrada era el més barcelonista de tots i després per diners se’n va anar al Madrid. I més tard va començar a fer declaracions d’extrema dreta. Ada Colau no pot respondre com cal a Ruiz, però jo sí. I ho faig com ho faria Johan Cruyff: qui no vulgui estar a Barcelona, que se’n vagi. Com diu l’adagi «es de bien nacidos ser agradecidos». Ja es veu que no. Si continua així algú al final li tirarà també un cap de porc. M’empipa la gent que ha tingut molta sort en la vida i creuen que són uns genis, uns escollits pels déus. El normal és que estiguessin contents i volguessin retornar a la societat una part del que aquesta els ha donat. Demostren una qualitat humana lamentable. Bé, doncs que vagin a la platja de Madrid i facin molts concerts. Per si de cas, he mirat a Google si a Arganda del Rey (ja amb aquest afegitó el fa sospitós) hi ha platja. I puc confirmar que no n’hi ha. Es veu que a Gabi Ruiz ningú no li ha explicat. Què hi farem. De fet un altre referent hagués estat encara més clar, es tracta de José Antonio Labordeta: a la mierda!
