Una llei que protegeix les dones de ser explotades sexualment i castiga el proxenetisme en qualsevol forma és un pas endavant que cal aplaudir. Amb tot, resulta evident que la prostitució no desapareixerà el dia que es publiqui al BOE que queda abolida perquè, és ben trist haver-ho d’explicar en termes economicistes, el mercat sempre s’ajusta a l’oferta i la demanda. Es fa impossible no pensar en les conseqüències de l’anomenada Llei Seca a EUA d’aviat farà un segle.
El fet que coincidim que el tema de la prostitució és tremendament complex i té moltes arestes no vol dir que no s’hagi d’abordar i, bàsicament, podem pensar en tres camins: prohibició, legalització o tolerància. I cap d’ells no és perfecte.
És escruixidor i insuportable saber que hi ha organitzacions mafioses que subministren prostitutes que estan en règim d’esclavatge i, per tant, els puters són cooperadors necessaris en el delicte. Però, què faran? És dissoldran les màfies en saber que hi ha aquesta nova llei?
Després arribem al punt sobre si hi ha dones que exerceixen aquest ofici de manera lliure. És clar que n’hi deu haver i suposo que no es deu poder prohibir el dret d’una persona de prestar un servei a canvi de diners a un client que vol sexe ràpid i sense compromís. Però això tampoc no és tan fàcil. Resulta clar que, per exemple, si un home amb recursos econòmics ofereix diners a una noia en situació de vulnerabilitat per tenir-hi accés carnal, de tracte lliure entre iguals, res de res.
El cinema ens ha mostrat madames bondadoses que tenen cura de les seves pupil·les i també ha fet caricatura de macarrons patètics i presentat el mite de la puta feliç. Però la qüestió segueix i se’m fa molt difícil creure que amb la promulgació d’una llei que proscrigui la prostitució aquestes dones hi surtin guanyant.
Per altra banda, no és fàcil pensar en la legalització com una activitat professional més. Disculpeu el sarcasme: Com ho vols això, rei, amb IVA o sense IVA? Aquesta seria una frase a afegir a la conversa prèvia a l’encontre sexual. I després, per seguir amb el sarcasme, potser alguna prostituta tindria la idea de denunciar l’Estat per proxenetisme, donat que se li queda una bona part dels seus ingressos. I no tinc espai per reflexionar sobre el fet que, avui dia, tan alliberats com estem, s’hagi de pagar per tenir una relació sexual. Un altre dia, potser. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.
