Quan va caure el teló d’acer, que en Putin sembla voler tornar a aixecar a tota costa, Alemanya va haver d’afrontar la duríssima tasca de «reconstruir» l’antiga RDA, un país que més de 40 anys de comunisme havia malmès a moltíssims nivells, però sobretot l’industrial i el d’infraestructures. Els alemanys (tant els polítics com els ciutadans) sabíem que l’est (Der Osten, com dèiem amb una certa condescendència) estava «fet caldo», tot i que no teníem ni idea de fins a quin punt. Els nostres representants ens van proposar que la reconstrucció s’havia de fer «bé», és a dir invertint el que fos necessari perquè tot el que es fes, es fes ben fet. Res de mitges tintes, ni d’infraestructures creades per arquitectes «estrella» tipus Calatrava, que es trenquen al cap de quatre dies. El finançament seria mixt: d’una part, frenant les inversions federals previstes als Länder occidentals i de l’altre, amb un impost addicional, «de solidaritat». Al final, la reunificació ens va costar uns estratosfèrics 300.000 milions d’euros, però tots anàvem a una i el govern ens informava cada dia per on.
Si a Alemanya hagués passat –aleshores o ara– quelcom que tan sols s’assemblés de lluny a la presa de pèl del Govern espanyol, que acaba de confessar l’«estafa» del 62% de les inversions compromeses a Catalunya (i una altre quantitat d’escàndol al País Valencià), per augmentar la despesa a la regió de Madrid fins al 184%, a hores d’ara no només estaríem en plena campanya electoral, sinó que Baviera, Baden-Würtemberg i uns quants Länder més estarien plantejant la dissolució de la República Federal al Bundesrat (la cambra «baixa», de les regions). El problema és que tants anys de «política testicular» fins i tot han contagiat a molts dels «nostres» polítics, a fer també el que els rota i a nosaltres que els ho perdonem tot. Només que ens llepin una mica i ens donin «la raó dels tontos», i ja no recordem cap dels seus fracassos. Veiam l’alcalde de Roses, per exemple. Dos dels problemes que més ens angoixen són el top manta i la manca de civisme i d’integració d’una part creixent de la població. Ha resolt algun d’aquests problemes? Doncs no –ni tant sols s’hi ha acostat, excepte durant la pandèmia, és clar. Ni ara, ni quan era regidor de Seguretat Ciutadana (2019-2021). Això sí –enlloc de patir insomni com faria qualsevol persona amb un mínim de decència– ell i el seu equip expliquen els motius del seu fracàs amb la llengua dels àngels i cinc minuts més tard ja tornen a sortir amb un somriure d’orella a orella a totes les xarxes socials, lluint l’última medalla que s’atribueixen. Mentrestant, Roses continua competint amb Barcelona pel que fa el nombre de manters i construeix un parc infantil darrere l’altre, però continua permetent que els fills d’aquells que es pensen que el poble és només seu, continuïn jugant a futbol pels carrerons més estrets. Ah! i del parc eòlic que ens volen posar davant les nostres platges, en Plana ja ni parla. El MHP Pere Aragonès li ho sembla tenir prohibit.
