Si una cosa sembla clara i els líders polítics comencen a parlar-ne, és que la transició energètica comença a ser urgent, és a dir: tenim poc temps per reaccionar. Entenem com a transició energètica el conjunt de canvis que caldrà fer per passar d’utilitzar energies fòssils (bàsicament carbó, petroli, gas i nuclears) a energies renovables (en particular eòlica i fotovoltaica).
El recurs energètic utilitzat per una societat fixa els límits del sistema socioeconòmic. No era el mateix l’economia basada en la llenya que la que va generar-se a partir del segle XVIII amb l’extracció del carbó i la invenció de la màquina de vapor. A partir dels anys 1860, l’economia mundial va tenir un empenta extraordinària amb l’extracció del petroli i el desenvolupament de la petroquímica moderna. Fins avui dia (i no sabem per quants anys més), l’extracció, refinat i distribució del petroli i derivats és un pilar fonamental tant dels mercats i l’economia mundials com de la política exterior de tots els països. Totes les societats del món s’han adaptat a utilitzar els combustibles fòssils com a fonts d’energia majoritària. La societat va acostumar-se a un ritme de vida basat en energia d’alta potència (o densitat), pràcticament sense límits d’accés i un cost fàcilment assumible per quasi tothom. Avui ens trobem que aquesta època està arribant al seu final i haurem de substituir cada cop més els combustibles fòssils pels renovables.
Totes les energies renovables són energies amb menys densitat d’energia. Això vol dir que no podrem obtenir l’energia tan ràpidament ni amb tanta simplicitat com quan ho fèiem dels combustibles fòssils. Per altra banda, les energies renovables tenen un altre inconvenient: són molt dependents de la climatologia, la meteorologia i la situació geogràfica. Per exemple, les zones més i menys assolellades d’Europa són La Valeta (Malta) i Edimburg (Escòcia), respectivament. A Barcelona i la majoria del territori català rebem als voltants de 1000 W/m2 i no tots els dies ni totes les hores de l’any. Aquest fet implica a més a més que cal produir i implementar dispositius d’emmagatzematge, avui dia encara insuficientment desenvolupats.
És a dir, les persones i societat haurem d’adaptar-nos als ritmes de la Natura per satisfer les nostres necessitats d’energia, doncs els derivats del petroli seran cada cop més escassos i més cars. Sembla inevitable que aquesta transició ens obligarà a redefinir el ritme i els tipus de les activitats socioeconòmiques. Aquesta nova situació (que tots els experts donen per pràcticament inevitable) és la primera vegada que té lloc en la història de la humanitat. Fins ara, sempre s’ha passat d’un recurs de menor densitat energètica a un de major, essent l’era del petroli el màxim representant.
El repte actual és gestionar una transició social i econòmica fonamentada majoritàriament en l’explotació de recursos renovables de menys densitat energètica. Voldria insistir en aquest fet singular històricament, ens caldrà adaptar-nos a dues situacions que mai abans ha conegut la humanitat. Primer per haver d’utilitzar recursos energètics de menys potència que implicarà més temps per obtenir i aplicar l’energia i per més inri dependrem més que mai de la climatologia (vent i sol) i la posició geogràfica. Aquesta adaptació implicarà inevitablement una nova casuística (tant normativa com ètica) a nivell tecnològic, econòmic, social i polític.
Caldrà que les persones, institucions, indústries i empreses pensem com abordar el fet que ni podrem consumir tanta energia com en el passat immediat, ni serà tecnològicament tan fàcil fer-ho i molt possiblement tot plegat ens resultarà més car. Cremar petroli o altres combustibles fòssils es pot considerar un suïcidi social, donada la gran necessitat que tenim dels derivats petroquímics: plàstics, asfalts, fàrmacs, materials quirúrgics, productes per l’agricultura i la higiene, subministraments industrials i molts d’altres. Per tant, donada la dependència que tenim dels derivats petroquímics, «cremar petroli» pot considerar-se un «suïcidi social» i per descomptat hi ha aplicacions del petroli molt més nobles i ecològiques.
Som davant d’una singularitat històrica que requereix d’un procés conscient i global d’adaptació a una nova era on els combustibles fòssils seran limitats i cars. És obvi doncs, que aquestes decisions no són ni discrecionals, ni ideològiques: són un imperatiu moral socioeconòmic. ¿Com serà aquesta paleta d’inevitables renúncies? ¿Com es distribuiran? ¿Tothom estarà d’acord en fer-les? No cal ser massa espavilats per veure venir que tindrem problemes. Com més aviat ens hi posem, més temps i recursos podrem dedicar-hi.
