Fa alguns dies aquest diari informava d’un programa d’educació financera bàsica que aquest curs havia arribat a més de quatre mil alumnes gironins de 78 centre educatius. Em semblen molt pocs. Aquesta setmana, mentre feia un cafè en una terrassa del centre de Girona, em va esgarrifar veure un grup de joves que no arribaven als vint anys comentant els diners havien perdut els últims mesos invertint en criptomonedes.
Quan hi ha una crisi en els mercats, sovint acaben perdent aquells que menys s’ho poden permetre: consumidors joves -i alguns que no ho són tan- impressionables i ansiosos per enriquir-se més ràpid que la resta de la societat.
Una víctima benvinguda d’aquesta crisi és l’exèrcit d’influencers de les xarxes socials, molts dels quals han deixat de cobrar generoses pagues d’intermediaris a la recerca de clients. La majoria són promotors tòxics que encara reben milions de visites a les xarxes socials i que en els últims mesos ha arruïnat la vida de milions de persones. Darrere el bitcoin i altres criptomonedes hi pot haver la il·lusió d’un món millor -són monedes sense sobirania, allunyades del control de governs i de la banca- i una tecnologia sòlida. Però el cert és que és un sector dominat per una aristocràcia d’especuladors tan nefastos com el sistema que va provocar la crisi financera e 2008.