La Terra s’enfronta a una triple emergència: l’escalfament climàtic, la contaminació de l’aire, terra i aigua per l’activitat humana i el perill d’extinció d’un milió d’espècies per la pèrdua d’hàbitats. Sens dubte, els avanços tecnològics permetran transformar les activitats contaminants per a fer-les més respectuoses amb la naturalesa, però la fiscalitat també pot ajudar en la lluita contra els efectes del canvi climàtic, és el que es coneix com a fiscalitat mediambiental.
La recent llei estatal de residus i sòls contaminats per una economia circular busca precisament potenciar la correcta gestió dels residus, mitjançant la seva reutilització i reciclatge, per evitar que aquests acabin en el fons de la mar. Entre d’altres mesures, ha creat l’impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables que busca forçar a nivell industrial la utilització de materials d’envasament que sí siguin reciclables. I també ha creat l’impost sobre el dipòsit i incineració de residus en abocadors per afavorir el desviament de residus cap a opcions menys nocives des del punt de vista ambiental com serien la reutilització o eliminació dels mateixos.
La major part dels experts i organismes econòmics recomanen avançar en la tributació mediambiental amb el doble objectiu de lluitar contra el canvi climàtic i generar noves fonts d’ingressos públics. No obstant això, a ningú se li escapa que l’impacte real de la majoria de les actuals figures tributàries per reduir les activitats i consums contaminants no és tan evident, i menys quan no existeixen alternatives que permetin evitar el seu pagament. Aquí a Catalunya tenim d’exemple l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica que va entrar en vigor l’any 2021.
Algú creu que el milió i mig de contribuents afectats canviaran de manera immediata el seu cotxe per un altre no contaminant per evitar el pagament de l’impost, amb una quota anual mitjana de 35 euros, sabent que el preu d’un cotxe elèctric pot doblar el d’un de benzina? A més, el mercat de l’automòbil tampoc està preparat per absorbir una gran demanda de vehicles elèctrics. Segons dades del propi sector, la venda de vehicles híbrids o elèctrics representen a Espanya un 2% del total anual (enfront del 25% a Alemanya), de manera que a aquest ritme es necessitaran 50 anys o més per renovar tot el parc mòbil.
Per tant, estem davant d’un tribut que pretén acabar amb els vehicles contaminants o és bàsicament una nova font d’ingressos del govern català sota el paraigua de l’anomenada fiscalitat mediambiental? Buscar la reducció de l’ús de combustibles fòssils via fiscalitat quan no existeixen alternatives, converteix als contribuents afectats en captius de les seves decisions de consum davant la falta d’opcions no sotmeses a un gravamen mediambiental. El fet d’augmentar els costos (i preus) de productes i serveis contaminants quan els usuaris no en poden escollir d’altres, ja sigui perquè són inexistents o molt més cars, genera la percepció que la fiscalitat mediambiental no està pensada realment per ajudar a la lluita contra el canvi climàtic sinó simplement com una nova via per augmentar els ingressos públics.
Però, a més de no aconseguir els objectius per als quals van ser creats, molts d’aquests impostos resulten regressius, atès que reforcen la idea que no paga qui contamina sinó que contamina qui pot pagar, fent fora del mercat als ciutadans amb menys recursos. Si viatjar amb avió resulta més car pels efectes de la fiscalitat mediambiental, o tenir un cotxe elèctric no està a l’abast de tothom, és evident que aquells amb menys recursos econòmics no podran accedir a determinats béns i serveis, accentuant la bretxa entre «rics i pobres» de la nostra societat.
Per tot això, benvinguda sigui la fiscalitat mediambiental sempre que serveixi veritablement per lluitar contra el canvi climàtic, però anomenem fiscalitat per a contaminar a la resta ja que, mentre no existeixin alternatives per als obligats al pagament que els permetin canviar de manera fàcil i ràpida els seus comportaments contaminants, no tindran efectes positius per al medi ambient sinó bàsicament per a les arques públiques.
