Quiosc

Diari de Girona

Eduard Rojo Torrecilla

Relacions laborals, digitalització i intel·ligència artificial

Aquesta temàtica va merèixer l’atenció al XXXII Congrés de l’Associació Espanyola de Dret del Treball i de la Seguretat Social, celebrat, amb ple èxit de participació i debats, a Alacant els dies 26 i 27 de maig, dedicat a «Digitalització, recuperació i reformes laborals», en què s’han afrontat, segons es pot llegir en la sinopsi de la presentació del llibre que recull les ponències, «temes tan estimulants com l’impacte de la digitalització al mercat de treball i la transició, inclusiva i amb drets, cap a un nou model econòmic, verd i digital; les condicions de treball i la protecció social del treball en plataformes, amb propostes per a la regulació internacional; la «contrareforma» de la Seguretat Social derivada d’un procés de diàleg i cerca de consensos; l’impacte del nou model a la protecció social internacional, europea i interna, de diferents col·lectius vulnerables; les principals conseqüències de la transició tecnològica i digital sobre el fonament i la funció propis del dret del treball; l’adaptació del test de proporcionalitat a la «necessitat» de control tecnològic; el dels algorismes i la intel·ligència artificial com a nova tecnologia al servei de la presa de decisions en l’àmbit laboral; la utilització de la tecnologia intel·ligent en tot tipus de decisions empresarials; per acabar amb una suggeridora reflexió sobre la bretxa digital generacional de la classe mitjana...».

Dit sigui incidentalment, sobre l’impacte de la tecnologia a les nostres vides és de molt recomanable lectura l’obra del filòsof coreà Byung-Chul Han, Infocràcia. La digitalització i la crisi de la democràcia (Ed. Taurus, 2022), en la que s’afirma que «atordits pel frenesí de la comunicació i la informació, ens sentim impotents davant del tsunami de dades que desplega forces destructives i deformants. Avui la digitalització també afecta l’esfera política i provoca trastorns greus en el procés democràtic».

També cal portar a col·lació important reflexió del professor David Autor a l’article «L’impacte del canvi tecnològic al mercat laboral: De l’entusiasme desenfrenat a l’optimisme qualificat i a la gran incertesa», referit bàsicament als Estats Units però amb reflexions d’interès indubtable general, en què manifesta que té una incertesa, a més d’una certesa i una advertència, sent la primera que «tenim menys claredat sobre el nostre futur tecnològic que fa dues dècades. La intel·ligència artificial ha ampliat la frontera de les possibilitats tecnològiques cap a límits amb prou feines visibles actualment, les tasques que podran realitzar les màquines, el ritme al qual poden sorgir noves innovacions i la velocitat amb què es poden difondre les innovacions tecnològiques amb impacte social, socialment impactants són desconegudes, però el ventall de possibilitats s’ha ampliat sense dubte, i la nostra certesa sobre els límits ha disminuït en conseqüència», concloent que «mentre reflexionem sobre el nostre incert futur de la IA, el nostre objectiu no hauria de ser simplement predir aquest futur, sinó crear-lo».

L’impacte de la tecnologia en les relacions laborals ha merescut l’atenció del Consell Econòmic i Social a la seva Memòria sobre la situació socioeconòmica i laboral, Espanya 2021, presentada el 6 de juny, on s’exposa que «L’organització digital del treball pot suposar per a les empreses, si no l’existència del mateix model del negoci o la seva viabilitat, importants millores organitzatives. Alhora, pot suposar oportunitats de millora de les condicions de prestació del treball. Però, també poden sorgir nous riscos per a la seguretat i salut a la feina. La digitalització a la feina pot comportar més vulnerabilitat per a determinats col·lectius de persones treballadores, sobretot en prestacions de serveis en ocupacions de baixa qualificació, i també dins d’algunes noves formes d’ocupació.

També és especialment important la presentació molt recent del document «Informació algorítmica en l’àmbit laboral. Guia pràctica i eina sobre l’obligació empresarial d’informació sobre l’ús d’algorismes en l’àmbit laboral», els eixos més rellevants dels quals són els següents: «La guia i l’eina suposen una proposta pionera a nivell internacional per avançar en la transparència... Les persones treballadores tenen dret a conèixer i comprendre els efectes de l’ús d’algorismes. Els algorismes també han de ser matèria de negociació per part de la representació legal dels treballadors».

De cara al futur immediat és també molt important tenir en consideració la imminent aprovació com a norma legal de l’originària «Proposició de Llei integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació», presentada pel grup parlamentari socialista al Congrés dels Diputats i que s’ha nodrit al llarg de la seva tramitació a la Cambra Baixa de nombroses aportacions dels diferents grups parlamentaris, i també d’algunes al Senat. També cal referir-se a la Resolució de Parlament Europeu, de 3 de maig de 2022, sobre la intel·ligència artificial a l’era digital, aprovada en sessió plenària. Més concretament pel que fa a l’àmbit laboral, el PE demana a la Comissió i als Estats membres que «garanteixin la protecció adequada dels drets i el benestar dels treballadors, com ara la no discriminació, la intimitat, l’autonomia i la dignitat humana en l’ús de la IA i en la gestió algorítmica, també pel que fa a les pràctiques de vigilància indeguda; destaca que els algorismes sempre han d’estar subjectes a la supervisió humana i que les seves decisions han de ser responsables, impugnables i, si escau, reversibles».

En definitiva, lluitem perquè la tecnologia sigui útil a les persones, i no pas que les persones siguin útils per a la tecnologia.

Compartir l'article

stats