La poma de Girona, anomenada així, és un dels productes més reconeguts que surten de la demarcació. A banda del seu consum com a fruita forma part indispensable de la gastronomia gironina. Les pomes al forn, les anomenades «pomes de relleno», la botifarra dolça amb poma... en són només una mostra. Està reconeguda amb una identificació geogràfica protegida el que li dona encara més valor. Per això, no entenc que quan vaig a algun supermercat o botiga d’alimentació em costi trobar poma de Girona. La meva sorpresa va ser fa uns dies quan en una d’aquestes botigues que asseguren que tenen producte de proximitat vaig trobar pomes provinents de Nova Zelanda! O sigui de l’altra punta del món. I em vaig preguntar. Com han vingut des dels antípodes aquestes pomes i han anat a parar al cistell d’un consumidor gironí? Quin cost ha significat això. Quan van ser arrancades de l’arbre aquestes pomes i quan han tardat a arribar. No entenc que en un territori on la poma és la gran protagonista hagin d’arribar pomes de Nova Zelanda. Quan era jove, a finals d’estiu, per guanyar alguns diners es podia anar a recollir pomes als camps de Fornells o Vilablareix. I a més hi podíem anar a peu o en bicicleta. Això sí que era producte de proximitat. La resta és un engany.
Registra't i no et perdis aquesta notícia!
Ajuda'ns a adaptar més el contingut a les teves preferències i aprofita els avantatges dels nostres usuaris registrats.
Si ja estàs registrat clica aquí.