No sorprèn que a Espanya hi hagi molta gent que vol el fracàs de les converses entre el govern de la Generalitat i la Moncloa. El que és esfereïdor és que hi hagi tants catalans independentistes que es sumin a aquest desig.
Fa pocs dies Junts per Catalunya, que cada cop s’assembla més a la CUP, ha fet un congrés en el que es veu que renuncia a aplegar un nacionalisme català d’ordre, més partidari del seny que la rauxa, i fa proclames enceses d’independència o independència. I com que, francament, no conec ningú que, amb la mà al cor i parlant amb sinceritat, cregui realment que la nostra generació pot veure acomplert el somni de la Independència, per bonic que sigui, com que no crec que els dirigents de Junts, quan estan sols i relaxats a casa seva pensin realment que tal cosa pugui esdevenir en els pròxims anys, em pregunto: què volen aquesta gent? Perquè, jo pressuposo intel·ligència a aquests polítics i no crec que siguin realment curts de gambals. Quina és l’agenda? Què és el que pretenen aconseguir?
Perquè es veu que han decidit abonar-se a la teoria de «quan pitjor, millor» i suposo que somien amb el retorn de nits amb contenidors encesos en directe a totes les televisions, vies de tren, autopistes i aeroports descontrolats, llambordes voladores i policies estomacant manifestants. Senten l’anhel d’un nou lot d’empresonats i sobretot, desitgen tornar als bons temps amb el PP a la Moncloa, si pot ser amb VOX i tot. És aquesta l’estratègia?
Perquè s’ha de ser un autèntic ignorant o un manipulador per sostenir que és igual que a Espanya mani el PP que el PSOE, per molt que els socialistes no siguin les germanetes de la caritat, que aquí tampoc no som mancos. El sol fet de treure els presos polítics de la presó i carregar amb el cost polític immens d’assumir els indults amb la que està caient, mereixeria, com a mínim, una mica de respecte i consideració.
Perquè va ser el PP de Rajoy que va fer créixer l’independentisme fins a abocar en el Procés. Que no recorden que van ser uns temps obscurs amb sinistres ministres? Va ser amb el PP que hi va haver Piolins i empresonaments. I ara, mentre els d’Esquerra comproven el pa que s’hi dona quan et van tractant a tothora de col·laboracionista, el que sembla és que JxC desitgi enfervoridament que tornin els bons temps i el PP és reinstal·li a la Moncloa. Quan pitjor, millor. És això? Doncs, no em sembla un bon camí. Digueu-me botifler. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.