Quiosc

Diari de Girona

Temi Vives Rego

I de la transició hidrològica, què?

Darrerament, tots els mitjans parlen de la transició energètica: és urgent, els experts ens alerten de les dificultats que implicarà, la ciutadania rebutja certes propostes i els polítics per ara no ens han explicat quines polítiques s’aplicaran ni amb quins criteris. Però el que a mi em sorprèn a dia d’avui és que, de la transició hidrològica, no se’n sent parlar! Els pantans per sota del 30% de llur capacitat, incendis, paisatges erms dantescs, pluges insuficients i el que és pitjor, la demanda d’aigua per part del turisme d’estiu i el manteniment de jardins i piscines estan disparats. A tot això cal afegr-hi la necessitat d’aigua per a l’agricultura en el moment de màxima producció.

El reputat biòleg i expert en sociobiologia Edward O. Wilson, l’any 2009 va declarar en una entrevista al Harvard Magazine que les crisis que afrontarem durant aquest segle només es resoldran si som «honestos i intel·ligents». Hem de ser honestos, és a dir, que a nivell polític, social i empresarial es reconegui que la transició hidrològica només serà possible si abordem, per una banda, la reconversió del sector agrari i, per l’altra, el canvi d’hàbits en el consum d’aigua a nivell de famílies. Dit d’una altra manera, cal reduir el consum i optimitzar-lo. Òbviament, aquests canvis exigeixen intel·ligència per detectar i reconèixer les causes de la insuficiència hídrica, aplicar les tecnologies avançades i establir normes estrictes que sancionin a qui no les compleixi.

Finalment, voldria fer un comentari bàsicament tècnic. La gestió de l’aigua, és a dir, la captació, potabilització, distribució i posterior recaptació un cop utilitzada per ser depurada, requereix quantitats importants d’energia. Però inversament, la gestió de l’energia (generació i distribució) exigeix utilitzar i consumir aigua. Per exemple, les hidroelèctriques acaparen grans volums d’aigua per generar electricitat, les tèrmiques i les nuclears consumeixen grans quantitats d’aigua per refrigerar els seus sistemes i generar el vapor que mou les turbines que generen electricitat.

És a dir, la transició energètica requereix aigua i la transició hidràulica requereix energia. Estem, doncs, davant de dos problemes que cal resoldre conjuntament. Per tant, cal que els experts i polítics s’arremanguin per oferir a la ciutadania les millors opcions possibles. Però això sí, la ciutadania ha de col·laborar acceptant que aquestes dues transicions ens exigeixen canviar els nostres comportament i valors. Tenim feina, companys!

Ser intel·ligent en termes de consum de recursos bàsics vol dir que cal internvenir en les causes que fan que els nostres sistemes hídrics es malmetin i que la manera de consumir i gestionar l’aigua estiguin adaptades al nostre clima i sobretot als recursos hídrics que tenim. A banda d’aturar la sobreexplotació dels aqüífers, cal una planificació hidrològica realista i rigorosa que combini tant els plantejaments tècnics més avançats com les polítiques debatudes i consensuades amb tots els sectors (consum urbà, agrícola i industrial). 

Compartir l'article

stats