Quan Pompeu Fabra va escriure una dedicatòria en el seu llibre Diccionari General de la Llengua Catalana que acabava d’escriure, no es podia pas pensar que aquelles seves paraules serien llegides noranta anys després en un auditori fervorós i culte, convocat per retre homenatge al professor de català Iu Bohigas i Blanch, qui va ser deixeble de mestre Fabra. Aquesta circumstància s’ha viscut dintre la celebració de Nit de Poetes, a l’auditori Josep Irla, de Girona.
Girona, com totes les ciutats que s’allisten a dir-se educadores, crea i participa d’uns valors que podem repassar: aquí neixen associacions convenients, hi ha relleu entranyable entre elles, el voluntariat és generós, el treball en equip es fa essencial, hi ha una voluntat de col·laboració i una resposta de públics incondicionals, i –és clar– es compta amb l’atenció de les institucions per fer aquesta suma de voluntats engrescades. Tot un feix que aquesta època ha de saber transferir als que vindran més tard.
Nit de Poetes és una realitat i un resultat. Va néixer ara fa 29 anys, creació d’uns veïns de Cort Reial amb una descoberta escenogràfica del cor urbanístic del Barri Vell. Després dels deu primers anys, l’associació Amics de la Unesco de Girona va tenir-ne el relleu. Ara la celebració es fa a un espai de la Generalitat de Catalunya (Pati de les Magnòlies o Auditori Irla, segons el temps atmosfèric) i es continua recordant poetes que han deixat rastre pels seus versos i per la seva significació, poemes amb doble fons literari i humanístic, obra brillant o discreta, clàssica o novella. Les portes són obertes i l’auditori de Nit de Poetes encara més. Sí, ciutat educadora.
Nit de Poetes d’enguany, seguint la tradició, ha presentat una «iniciàtica» de poetes que estrenen guardó de Jocs Florals Escolars: Núria Abate, Carla Garralaga i Mateu Llopart. El record d’un «poeta de sempre» ha sigut per a Pier Paolo Pasolini. Els poetes d’avui han sigut, presencialment, M. Dolors Godoy, Susana Rafart, Joan- Lluís Lluís i Mercè Saurina. La diversitat ha estat ben servida, agraïda i aplaudida.
La segona part de Nit de Poetes s’ha dedicat a Iu Bohigas i Blanch (1911-2004). El guió i la dramatúrgia de Martí Peraferrer ha presentat l’obra de qui va ser mestre d’escola, escriptor de diaris, poeta i professor de català. La representació teatral va resultar inoblidable per una alta qualitat artística, i molt il·lustradora d’aquella personalitat tan desconeguda. Iu Bohigas va ser recordat com el llegendari professor de català durant uns anys de postguerra, quan la nostra llengua s’havia d’aprendre a les fosques i caminant de puntetes : Iu Bohigas treballava en un silenci prudent, observava una distància preventiva perquè, senzillament, no era de la corda que llavors lligava aquella llarga postguerra : ell retornava d’un cruel exili que havia començat després de la Guerra Civil Espanyola. A l’entrada del Museu de l’Exili, a la Jonquera, hi ha una frase clàssica que expressa molt bé aquella vivència: «La llibertat és lluny, i això és l’exili». ( El rei Lear, de W. Shakespeare )
Aquella dedicatòria que va escriure Pompeu Fabra en el seu diccionari deia així: «Al meu alumne, el senyor Bohigas, una altra baula generosa de la llengua catalana». Noranta anys després, Nit de Poetes s’ha honorat amb tant il·lustre reconeixement, fent-ne la seva proclamació.
