En Jordi Lara, a Sis nits d’agost (2019), em convertí en un personatge de novel·la. Va procurar clissar-me. Em va demanar que li presentés la seva novel·la a Òmnium Cultural d’Olot. Em va reconèixer que s’havia fet un garbuix amb un personatge que, a la meva biografia Xirinacs, el profetisme radical i noviolent (2017), anomeno «Íngrid». Al film de Ventura Durall del mateix títol, basat en el seu llibre (amb ell de coguionista), estrenat per TV3 el passat 29-VIII, m’ha convertit en un personatge de pel·lícula.
Jordi Lara, en el film, s’ha transformat en una tal Duna, escriptora en crisi professional i vital (interpretada per Anna Alarcón), companya de la violoncel·lista Àlex (Neus Ballvé), que voldria compartir un fill amb l’escriptora. La Duna, engendrada quan Xirinacs s’hauria plantat davant la Model (1975-77) –el pare, un tal Paolo, hauria seduït i abandonat la seva mare Carme, ja traspassada–, de jove hauria hagut de viure amb l’àvia a causa de la seva anorèxia. Ara, de gran, descobreix una foto de Xirinacs amb la seva mare al Pla de Can Pegot, sota Sant Amanç i el Taga, i investiga el perquè de la mort del filòsof, sense haver-lo conegut mai (representa Xirinacs, en alguns moments de forma interioritzada i sublim, l’actor Manel Barceló). A mi, m’interpreta Xavier Soler, amb bigoti i calba: em trobo amb la Duna en un bar com vaig fer amb en Lara. Em fan signar la meva biografia per a la noia i em fan dir que «la» Taga era la representació de la mare de Xirinacs (ho escriu ell al dietari 5 anys / Sein zum Tod el dia 20-IV-2006, un dietari començat l’1-VIII-2002; es pot veure a pàg 58 del Dietari final, encara que aquest llibre, del qual vaig tenir cura el 2017, barregi aquest dietari amb un altre, començat el 6-VII-2007, un mes abans de morir, amb el títol Darreres espurnes /acompanyat a ben morir pel Mestre Ramon Llull. També el vaig editar sol a Llull / Verdaguer / Xirinacs: Amic i amat, tres homes de Déu en diàleg (2016). A més, em fan al·ludir al significat del santuari de Vidabona, a l’altra banda del torrent de Vidamala (ho deixà escrit) i em fan explicar que Xirinacs havia volgut aprendre a nedar de gran. Al final, em fan confessar el que ja vaig escriure a la biografia: que l’any 1990 va demanar la dispensa eclesiàstica perquè s’havia enamorat d’una dona, una persona que conec, encara que al film em facin dir que no. Però m’ho fan dir a partir d’una foto que mai no ha existit (ella i ell al Pla de Can Pegot, sota Sant Amanç).
Vull deixar clar que la dona, la qual es va entendre amb ell a la perfecció, renuncià a Xirinacs heroicament i definitiva a inicis de 1992 (la relació hauria durat menys de dos anys), perquè va comprendre que Xirinacs havia de ser de tothom i que mai no el podria fer seu del tot ni de la família que pensava construir (i va bastir). El film vol explicar tot això en el moment en què la parella es fa la foto al Pla de Can Pegot, que trobarà la Duna, però la seqüència passa força desapercebuda, perquè tenen molt més pes fílmic dues altres de la parella, quan ella li ensenya a nedar i quan es despullen. L’hauria acompanyat durant els 90 a aquell indret? No gosaria negar-ho (diria que el va mostrar a d’altres persones, entre elles, la que li portà la tovallola blava que en el film es veu sota el salt d’aigua quan aprèn a nedar insinuant que fou la Carme). Ara bé, el que és un afegitó inventat és que el 2017 l’hauria cridada a casa seva per explicar-li el seu pla (perquè d’ençà que ella es va casar, no es van veure mai més). El film acaba bé, amb l’enterrament apoteòsic del Xiri, com li dèiem, la seva llavor a les parets de la vigília de l’1-X-2017 i amb l’acceptació la maternitat per part de la Duna. Happy end?
Lara i Durall tenen tot el dret d’inventar-se la història que vulguin. El que seria més discutible és el fet de barrejar seqüències documentals i històriques de Xirinacs dins una obra de ficció. He llegit tres crítiques del film, no pas elogioses. Per la meva part puc dir que l’endemà de l’emissió el meu correu s’omplí de mails, demanant-me opinions i clarícies. També el telèfon. Alguns titllaven Xirinacs de «bala», d’«hipòcrita» i fins i tot hi va haver qui em va demanar si la Duna era filla d’ell. Uf! Quin embull. (Encara el passat 6-IX s’hi referien un grup de persones en El lector escriu d’El Punt Avui i la Dra. Imma Tubella a la Tribuna d’aquell rotatiu.) Caldria dir que Lara, tant a la novel·la com al guió, ha simplificat molt. Hi va haver altres dones que van influir molt en la vida de Xirinacs, començant per la seva mare i germanes, i acabant per la Vicenta Alcover, amb qui va conviure com a majordona de 1967 a 1990. I d’altres.
Procuraré ser concís en les respostes a preguntes que se m’han fet. 1. Va anar a Can Pegot caminant? No; l’hi acompanyà l’homeòpata Parés, en un cotxe llogat perquè no se li reconegués el seu. 2. Xirinacs obtingué la dispensa del sacerdoci amb poc temps? Sí, perquè tenia amics escolapis a la Cúria vaticana (la demanà el juliol de 1990 i l’obtingué el maig següent). 3. Existeixen fotos de Xirinacs i la seva parella? Sí, però no al Pla de Can Pegot, sinó en festes i llocs públics, fora de Barcelona. Es van deixar veure junts sobretot des de l’estiu del 1991. 4. És morta com diu el film i es diu Carme? No es diu Carme i és viva, feliçment casada i enfillada, fora de Barcelona. I, d’ençà que es casà, no es van veure mai més, cosa que el film no respecta. 5. Xirinacs hauria assistit al seu casament amagat darrera un columna? Sí, però ella no ho va saber fins molts anys després. 6. Duna seria filla de Xirinacs? No, i això tampoc no ho diu enlloc al film. 7. Sabia servidor que s’oferiria a can Pegot? No. 8. Qui sabia la data del seu oferiment? En Parés (que explicà públicament la seva mort el setembre del 2008) i, segurament, una altra persona, aCs, que li deuria dur la cèlebre tovallola blava. Ell ho volia dir al Lluís Planas a la vigília, però no va poder per incomunicació telefònica. 9. És cert que uns amics, mig endevinant la situació, es reuniren durant tres dies fent dejuni al mas Blanc de Centelles? Sí, entre els quals un, en adonar-se dels temporals, voltà per molts indrets on havien anat amb Xirinacs, sense aconseguir trobar-lo. 10. És cert que no van deixar exposar el seu fèretre a la Generalitat? Sí. I no es van admetre polítics presidint el funeral.
Crec que, ara, abans de reflexionar sobre la mort del Xiri, al país li convindria conèixer i reflexionar sobre la seva vida. Per això, el documental que va seguir al film, Xirinacs a contracorrent, de Sergi Guix, sobre la seva vida, en el qual vaig col·laborar, em va agradar més que el dia de la seva estrena.
