Antonio Turiel, investigador científic del CSIC, publica des de gener de 2010 un blog anomenat The Oil Crash, que per alguns és senzillament catastrofista i com el mateix autor reconeix: «cada cop rebo més atacs pel meu discurs incòmode». Però en Turiel, per damunt de tot, és un científic i aplica el mètode científic per a recopilar i analitzar gran quantitat d’informació (tota de fonts solvents) per extreure’n conclusions arran de la crisi energètica i de la transició de combustibles que cal fer, que sovint són contradictòries amb el discurs oficialment correcte de polítics que només treballen a curt termini (com a molt a l’horitzó de quatre o vuit anys del seu mandat). En canvi, el blog és un referent i una base de coneixements per qui treballem en el canvi del model energètic.
L’autor del blog té per costum, en acabar cada any, formular unes previsions per l’any que comença a la vegada que revisa l’encert o no de les que va fer per l’any que acaba, exercici ben honest. El dia 29 de desembre de 2021 va escriure el següent: donar per superat el procés d’adaptació de la COVID i la seva integració al viroma humà, una més; un enduriment dels problemes de la cadena de subministraments; una crisi del petroli i una forta oscil·lació en els seus preus, amb dos pics un a principi de l’any 2022 i l’altre al segon semestre on els preus es podrien situar al voltant de 100 dòlars / barril; una crisi del gas que tindria un fort impacte a Europa; una crisi de l’electricitat, preveient una situació al límit al darrer trimestre, amb preus molt elevats; també una crisi econòmica global i de grans dimensions; una altra crisi alimentària associada als elevats preus del dièsel que pot fer que els productes bàsics multipliquin els seus preus per 2 o per 3; revoltes generalitzades; fenòmens climàtics extrems, pronosticant una mitja dotzena al llarg de tot l’any; inestabilitat política arreu, també a Espanya; creixent confrontació acadèmica per la contestació del món científic (fins ara callat) donada la dificultat cada cop major d’execució de molts dels macro-projectes de renovables (tan ben vistos per alguns polítics) per culpa de l’escassetat de materials.
L’anticipació científica sempre ha estat mal considerada. Salvant les distàncies, a l’antiguitat sovint es pagava amb la vida: Miguel Servet va ser cremat a la foguera l’any 1553, entre d’altres coses, per descriure la circulació pulmonar. També Giordano Bruno, a l’any 1600, va tenir el mateix final per defensar que la Terra dona voltes entorn del Sol; i a Galileo Galilei li va venir molt just d’acabar igual per defensar també la teoria heliocèntrica. Avui dia, la manera menys sanguinària de castigar als que s’anticipen és l’ostracisme i l’oblit; al llegir les biografies de científics com Lister, Turing o Tesla es veu clarament. En tot cas, dir les coses fora del moment que toca es converteix sempre en un discurs incòmode pels que manen, abans l’Església i ara la Política mal entesa.
En tot cas, i tornant a les prediccions d’en Turiel, es demostren força encertades: la COVID ha deixat de ser aparentment una preocupació; amb relació a l’encariment del petroli i els seus derivats ho comprovem fàcilment quan omplim el dipòsit i justament ara estem patint la segona onada predita, quan els de l’OPEP han tancat una mica més l’aixeta; respecte al gas, l’electricitat i el preu dels aliments n’hi ha prou en veure que estem situats a una taxa d’inflació propera al 10 quan a finals de l’any anterior era menys o menys la meitat i ja estàvem esverats; quant a les situacions climàtiques extremes, només cal recordar les onades de calor d’aquest estiu i les precipitacions d’aquesta tardor en alguns llocs per veure que segurament estem a prop de la mitja dotzena i encara no hem acabat l’any; pel que fa a la inestabilitat política, no es pot negar que el que ha succeït a Catalunya (on un partit pretén governar amb 33 diputats de 135) n’és un bon exemple, encara que potser no serà per raons estrictament climàtiques.
Fixeu-vos que les prediccions estan fetes mesos abans de començar l’estrambòtica guerra d’Ucraïna, que ningú va anticipar. Un cop més es demostra, al meu parer, que fer servir aquesta guerra com a justificant de totes les nostres desgràcies, és només una fàcil excusa per no entrar a valorar raons més profundes, relacionades amb el pic dels combustibles fòssils i l’escassetat de determinades matèries necessàries per fer la transició energètica.
És en Turiel un visionari amb bola màgica?. No, és un científic i com ell, molts d’altres que analitzen les dades, experimenten si cal, i estableixen les seves tesis que són bones si s’acompleixen (com passa també amb els informes de l’IPCC o l’AIE). Donat que les prediccions fetes a finals de 2021 són molt encertades, seria assenyat escoltar als científics i a la ciència, però no sembla que aquesta sigui la voluntat de la Comissió d’Acció Climàtica del Parlament de Catalunya, segons com va anar la sessió amb un grup de científics el passat 14 de setembre. En podem parlar un altre dia.
En tot cas, si la ciència té raó, tots plegats anem per mal camí.
