Des de fa anys, primer en el vestíbul de l’Hospital de Salt i després en el Centre Cultural la Mercè, el col·lectiu Plis Plas reproduïm en grans dimensions la portada o algun dibuix interior que il·lustra l’Agenda Llatinoamericana. Enguany que hem triat un mural de l’artista equatorià Pablo Sanaguana, el lema escollit per l’agenda és Resiliència Comunitària, Retrobar-nos, Actuar i Resistir.
La 1ª edició de l’agenda, impulsada per J.M. Vigil i Pere Casaldàliga, es va publicar a El Salvador el 1992. Des d’aleshores el projecte s’ha anat ampliant i ara mateix ja se’n fan edicions en més de 50 països en diverses llengües.
En l’edició del 2023, l’agenda aplega 70 articles que aborden el tema proposat pels organitzadors des de prismes molt diversos, atès que l’esperit del projecte és molt plural, progressista i internacionalista.
Els autors provenen de diferents tradicions, així hi podem trobar escrits de procedència cristiana, humanista, socialista, ecologista, ... tots amb el comú denominador de ser solidaris amb els pobles que lluiten per la utopia de crear una societat més lliure i justa, tant en l’aspecte material com espiritual.
Per tant, qualsevol persona oberta que tingui algun tipus de compromís social o cultural progressista, trobarà a l’agenda articles que l’enriquiran en el coneixement del complex, caòtic i injust panorama històric, econòmic, polític i social que viuen les classes populars arreu del planeta, en contrast amb els interessos de les multinacionals neoliberals euroamericanes, que defensen el capitalisme més extrem, i competeixen amb Rússia i Xina per aconseguir l’hegemonia mundial militar, econòmica i energètica.
Per tant, l’agenda és una font de coneixement molt important. D’entre els 70 articles, tots ells interessants, a nosaltres ens han impressionat especialment dos signats per dues brasileres: Ivone Gebarca que parla de la lluita transformadora de les dones llatinoamericanes i Al·leluia Heringer que analitza quina és la posició vital que hauríem de prendre davant els reptes que avui tenen plantejats l’ecologia, el medi ambient i la biodiversitat.
Altres articles que plantegen temes punyents, també venen del país de Zé Carioca: Contra el treball esclau cal resistir a la terra escrit per Carolina Motoki i Isabel Figueiredo que parla de Clima i realitat, proposant solucions. Des d’Espanya, Paula Domingo aporta el tema Ceuta, migració i refugi fent una anàlisi crítica que parteix d’experiències viscudes.
No falten a la cita alguns clàssics com ara Leonardo Boff amb una reflexió intitulada Atacs despietats contra el papa Francesc, “Just entre les nacions” en el que fa una defensa aferrissada del pontificat de Jorge Mario Bergoglio, de qui diu que des que va sortir la fumata blanca a la xemeneia del Vaticà ha estat atacat de manera furibunda per cristians tradicionalistes i suprematistes blancs. Enfront això, diu Boff, l’antic arquebisbe de Buenos Aires continua el seu camí en l’esperit de les benaurances evangèliques dels perseguits.
Genesio Darci denuncia les forces retrògrades i obscurantistes que enyoren una església inquisitorial que sigui l’opi del poble, en front d’una religió alliberadora que proclami l’amor universal predicat per Jesús de Natzaret.
I després d’aquest article de gran volada signat per Boff, tornem a la terra llegint a un altre teòleg de referència, el dominic Frei Betto. Resiliència política de les bases populars. El subscric totalment i penso divulgar-lo repartint-ne fotocòpies. Betto denuncia com encara avui molts llibres escolars continuen anomenant descobriment a la colonització i espoli d’Amèrica per part dels europeus, el que constitueix un altre intent de blanquejar l’agressió genocida i esclavista que a partir del segle XVI varen dur a terme monarquies com Anglaterra, Espanya, França, Portugal, Holanda,...
Com a marxista gramscià que soc, m’ha plagut que Betto citi aquell pensament de Marx-Engels quan diuen que, en cada època, les idees de la classe dominant, són també les idees dels subjugats, tant en l’aspecte material com polític, com econòmic-cultural i fins i tot espiritual.
A banda de Llatinoamèrica, l’agenda també es nodreix de continguts escrits per algunes ments pensants hispanes. Un que ha merescut la nostra atenció és el que signa Ignacio Dueñas García de Polavieja besnét del general Camilo García de Polavieja, un militar de la línia dura que fou Governador i Capità General de Cuba, Capità General de Filipines, Governador de Puerto Rico, director de la Guardia Civil i Ministre de la Guerra. Va enviar al patíbul a José Rizal.
Enfront d’aquest currículum terrorífic del seu ascendent, el besnét es defineix com a activista social, catòlic de base, militant de les Comunitats Cristianes Populars i membre del Comité Óscar Romero. Va ser en el 15-M, es militant de Podem i està a favor d’un procés constituent que ens porti a la sortida de la crisi. És mestre i cantautor i afirma no haver tingut mai casa de propietat, cotxe, carnet de conduir, targeta de crèdit, Facebook ni smartphone, però tampoc tristor, ansietat, insomni ni depressió. Dueñas García de Polavieja ens il·lumina amb una article intitulat Ecotecnologia com a utopia vs. robotització com a distopia.
Finalment la versió catalana de l’agenda incorpora algunes col·laboracions KM. O com ara les de J.M. Terricabras i Sergi Nuss, un activista gironí que cotitza a l’alça. Actualment és president de SOS Costa Brava, una entitat hereva del Grup de Defensa del Medi Ambient i del Col·lectiu Ecologista de Girona editor de la Fullaraca i impulsor de la campanyes contra la plantació massiva d’eucaliptus, N-II per l’autopista i per la preservació de la Vall de Sant Daniel.
El doctor Nuss es professor de geografia a l’UdG i va recollir fa poc, en nom de SOS Costa Brava, el premi al Drecreixament instituït per la comissió catalana de l’Agenda Llatinoamericana.
Finalment un record emocionat per tres gironins incombustibles de l’agenda, Jordi Creixans, Jordi Planas i Joaquima Tomàs.