El nou conseller d’Universitats, el gironí Quim Nadal, farà setanta-cinc anys aquest pròxim mes de gener. El president dels Estats Units, Joe Biden, arribarà als vuitanta d’aquí a poques setmanes mentre que Lula da Silva, recentment reelegit president del Brasil, n’acaba de fer 77. Nadal va entrar en política el 1979 quan el PSC el va anar a buscar perquè encapçalés la llista socialista en unes eleccions municipals que el convertirien en alcalde de Girona. Set anys abans, el 1972, Biden havia començat la seva carrera a Washington com a senador per Delaware. A la dècada dels vuitanta, Lula va ser nomenat president el sindicat metal·lúrgic brasiler. I aquí continuen tots tres. No hi ha relleu? No. Ni per voluntat dels mateixos protagonistes, ni per capacitat dels successors ni, en el cas de Biden i Lula, per desig dels votants.
És molt complicat discutir la preparació i la capacitat de Nadal per dirigir un departament de la Generalitat -i, en aquest cas, si necessita algun consell sobre universitats, sempre pot recórrer al seu germà i històric exrector de la UdG, Pep Nadal-, però que l’exalcalde de Girona va néixer el gener de 1948 també és una realitat indiscutible. Per què el va escollir Pere Aragonès? Per què una ajustada majoria de brasilers han cregut que Lula és la millor opció per pal·liar els problemes del seu país? Per què, després de l’època accelerada de Donald Trump, els nord-americans van pensar que la sensació de calma que transmet Biden seria una bona medicina?
Doncs, segurament per una barreja de nostàlgia -«els d’abans eren millors»- que s’accentua en temps convulsos com els actuals i per l’excessiva prudència a l’hora d’apostar per les noves generacions. La primera ministra finlandesa, Sanna Marin, té trenta-sis anys i ocupa el càrrec des del 2019. Amb trenta-tres anys va arribar a la presidència i, demagògies al marge com la polèmica d’aquest estiu amb el seu vídeo ballant en una festa privada, la seva gestió de la pandèmia no va tenir res a envejar a dirigents amb moltes dècades d’experiència. Nadal serà un bon conseller d’Universitats i Biden i Lula seran millors presidents que Trump i Bolsonaro. Però la política (també) ha de ser per als més joves.
