Aïllats del gas rus, els països europeus han recorregut a la compra d’energia a l’anomenat «mercat espot», disponible per entregar amb poca antelació. Amb els preus cada cop més alts, alguns proveïdors han cancel·lat els lliuraments programats a llarg termini a favor de millors rendiments que obtenen en aquest mercat.
Països productors com Qatar i els Estats Units ara estan considerant ofertes d’importadors europeus que busquen comprar combustible per omplir els dipòsits que estan construint. Per això, per primera vegada, economies emergents es veuen obligades a competir preus amb la «rica» Europa. Sense la capacitat d’assegurar subministraments a llarg termini, els països en desenvolupament poden optar per combustibles més contaminants.
El gas natural és possiblement el combustible fòssil menys contaminant i, per tant, imprescindible en el procés cap a fonts d’energies més netes. Però, aquesta transició provoca marginats climàtics, que no poden pagar la factura que suposa el canvi. Ho veiem a casa nostra -no tothom pot afrontar la inversió de posar plaques solars o de comprar un cotxe menys contaminant- i també en els equilibris geopolítics mundials. I d’això, se n’ha parlat molt poc a la cimera del clima de Sharm el-Sheikh.