Ha començat el Mundial de futbol i a qui no li faci boicot i el vulgui seguir per televisió no li queda més remei que pagar els 20 euros que val la subscripció, a no ser que disposis del paquet de futbol de Movistar, on ve de sèrie. La qüestió és pagar per tot, perquè en obert l’oferta és més aviat escassa, per als aficionats. Els partits d’Espanya i poca cosa més.
Amb l’ascens del Bàsquet Girona a l’ACB també has descobert que si vols seguir la lliga necessites pagar un afegit a la quota de Movistar pel paquet d’Esports. Tot està convenientment trossejat perquè et puguin seguir cobrant per tot. El problema de les plataformes és que t’entaforen milers de canals que no mires mai i, en canvi, aquells que voldries, sempre estan en paquets que has de seleccionar a part. Seria molt més fàcil un abonament de televisió que fos realment a la carta: vull sèries, pel·lícules, futbol i bàsquet, o vull Fórmula 1 i motos i prou.
El problema és que al final ja ens hem acostumat a pagar per tot. Per tenir 150 canals i no mirar-ne cap o, a tot estirar, tres o quatre i una mica de Netflix, que també va a part. El món de la televisió digital també és una bona manera per aprendre que no es pot tenir tot, en aquest món. I que, recordem-ho, aquí i a tot arreu, s’ha de pagar per tot.