El guirigall en què la classe política ha convertit les corts espanyoles és de nota. Observar els debats al Congrés o al Senat fa envermellir a qualsevol ciutadà sensat que encara cregui en el parlamentarisme i que els parlaments serveixen per intentar consensuar les lleis que han d’ordenar el país.
Però aquest desvari no està només reservat a la classe política, perquè la judicial també participa en el guirigall. Ho vam poder veure dilluns a la nit, quan el Tribunal Constitucional (TC) va suspendre cautelarment la tramitació de les esmenes que retocaven la llei orgànica del mateix TC i la llei orgànica del poder judicial. I això ho va decidir un tribunal amb càrrecs caducats, el del seu president, Pedro González-Trevijano, i el del magistrat Antonio Narváez. Tots dos van participar en aturar una reforma que els hauria fet fora del càrrec que ocupen. De fet, el manteniment de càrrecs caducats no és nou. L’expresident del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, va estar quatre anys amb el mandat caducat i finalment va dimitir per vergonya torera.
La lluita entre conservadors i progressistes per controlar l’òrgan de govern dels jutges i el TC fa temps que dura. El PP va aconseguir tenir majoria de magistrats conservadors en les dues institucions i ara no vol perdre l’avantatge que té. Els canvis que el PSOE vol fer en el Codi Penal i en la renovació del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial han topat amb l’oposició frontal de PP, Vox i Ciutadans, que ho veuen com un atac a la unitat d’Espanya, cedint a les exigències dels independentistes d’ERC per les modificacions de la sedició i la malversació i, sobretot, per voler modificar les majories necessàries per elegir els membres del TC i del Consell General del Poder Judicial. El bloqueig que hi ha tant al Consell General del Poder Judicial com al TC es deu justament al fet que el PP i el PSOE no es posen d’acord en la renovació de l’òrgan de govern dels jutges, que segons la llei, s’ha de fer amb el vot de 3/5 parts del Congrés i del Senat i amb la reforma es volia que es pogués fer amb majoria simple.
Abans de la reforma i davant el bloqueig que hi havia, el govern de Pedro Sánchez va tirar pel dret i va nomenar els dos membres del TC que li corresponen, l’exministre de Justícia Juan Carlos Campo i la catedràtica en dret constitucional de la UB Laura Díez, però, de moment, la majoria conservadora del TC impedeix la presa de possessió dels nous magistrats, mentre no es desbloquegi la renovació del Consell General del Poder Judicial i es puguin nomenar els membres del Constitucional que corresponen a aquest organisme.
El més curiós de tot el que va passar dilluns va ser que el mateix TC no va acceptar la recusació del president, Pedro González-Trevijano, i d’Antonio Narváez, tots dos amb el càrrec caducat «perquè ara no era el moment». Sembla de calaix que els dos magistrats no haurien d’haver participat en una votació que els afectava directament, perquè en aquest cas van ser jutge i part.
La crispació en la política i en la justícia no fan cap bé ni a una cosa ni a l’altra. L’autoritat moral no la concedeixen els nomenaments ni el fet de tenir més o menys diputats, sinó que es guanya amb la força de la raó i no amb la raó de la força. I l’espectacle que darrerament ens estan donant la dreta i l’extrema dreta, tant la política com la judicial, amb els mitjans que els donen suport, són la millor recepta perquè els ciutadans dubtin de la política i de la justícia.