L’any 2023 ha començat amb les novetats ja prou conegudes de la inflació, l’increment de l’Euribor que fa trontollar les hipoteques i el repunt dels contagis de la covid-19 a la Xina que no fan presagiar res de bo. Però també ens ha portat sota el braç l’obligada implantació de les ZBE (Zona de Baixes Emissions). Girona, com a ciutat que supera els 50.000 habitants, està obligada per llei a implantar aquesta zona però no sembla que l’Ajuntament estigui gaire entusiasmat a fer la feina més enllà d’aprovar un planell amb la proposta de l’àmbit de restricció d’accés de vehicles. De fet, la impressió generalitzada és que a la ciutat dels quatre rius tenim un aire molt bo, poc contaminat i, per tant, no ens cales mesures per rebaixar la intensitat del diòxid de carboni que diàriament va a l’atmosfera. En aquest sentit, la mateixa alcaldessa Marta Madrenas ja va manifestar que la seva intenció era d’implantar la mesura però de manera light i, més recentment, la regidora Marta Sureda ho ha confirmat informant que a la pràctica no es podrà dur a terme, almenys aquest any, per la senzilla raó que no s’han comprat les màquines que hauran de vigilar i enregistrar el pas dels vehicles en les zones urbanes marcades com a ZBE.
Aquest circumstància ve a tomb perquè a Girona, a Barcelona i, en general, a les ciutats que impulsen o han d’impulsar les anomenades ZBE, es posa l’èmfasi gairebé de manera exclusiva en el món del motor i, dins d’aquest, en els cotxes, com si aquest sector fos l’únic culpable de les emissions de CO2 a l’atmosfera que afecten al nostre planeta. Per fer complir la llei, les administracions locals han trobat la solució miraculosa que passa per impedir l’accés dels cotxes a les àrees urbanes oblidant, però, que no tothom podrà canviar de vehicle en els propers anys ni el transport públic podrà suplir la llibertat de moviment que ofereix el vehicle privat.
Des de fa uns anys, el sector del motor està fent un esforç considerable i multimilionari per posar al mercat nous models que no contaminin. A les comarques gironines, per exemple, ja són els híbrids els més venuts mentre que els 100% elèctrics no acaben de fer l’arrancada (4% de vendes a Espanya) degut al seu preu més elevat i pels problemes de manca d’infraestructures de càrrega i unes insuficients ajudes públiques. Aquest percentatge, però, creixerà molt en els anys vinents i crearà nous problemes com per exemple el destí de les bateries de liti quan acabin la seva vida útil. Algú hi ha pensat? Obsedits amb les prohibicions, em temo que els governats han deixat de reflexionar amb els problemes i les solucions de futur. Qui ha de baixar les emissions de CO2? De debò el cotxe és l’únic culpable de la contaminació atmosfèrica? Cal recordar que segons estudis realitzats recentment, un sol vaixell de grans dimensions atracat a Barcelona contamina tant com tota la flota de vehicles de la ciutat Comtal durant un mes! I això sense parlar del querosè que utilitzen les companyies d’aviació que no sembla que tinguin massa pressa per investigar l’ús de nous carburants. Arribats a aquest punt, ens cal preguntar si Girona té un problema de contaminació. Segons els anàlisis que s’han fet de l’aire que respirem sembla que ho tenim força controlat excepció feta d’alguns punts de la ciutat i encara a unes hores determinades del dia al carrer Barcelona on es concentra bona part del trànsit d’entrada.
Amb un mercat automobilístic que, segons ha publicat recentment el web «El Motor de Girona», encara no ha pogut recuperar les xifres de vendes d’abans de la pandèmia, no crec que Girona es plantegi reduir per la brava l’accés de cotxes a la ciutat, almenys en un temps prudencial. Mentrestant, podrien dedicar esforços a controlar els nivells de velocitat (qui va avui a 30 a les vies urbanes de 30?) i vigilar seriosament l’acompliment de les normes de circulació mentre esperem les noves bases de futur que ens imposa la realitat d’aquest canvi climàtic que ens afecta a tots.