El magnífic reportatge de la periodista Laura Teixidor que configura el «Tema del Dia» del nostre Diari de Girona (14/01/23) amb els titulars «El diagnòstic de les depressions es duplica des de la pandèmia» i «Experts alerten que la incertesa continuada que s’ha generat per la COVID 19 i la crisi actual està repercutint en totes les franges d’edat de la població i lamenten la manca de psicòlegs», no pot deixar indiferent a ningú, perquè a tots, de prop o de lluny, ens toca viure moments d’angoixa i ansietat que si bé, no són les depressions que obren la porta del possible suïcidi, si que són els estats mentals que obren les portes a la depressió.
A la pandèmia, s’hi sumen els efectes cada vegada més devastadors de la crisi climàtica i la crisi energètica per la guerra d’Ucraïna; la por a perdre els lloc de treball a causa de la inestabilitat econòmica; la irrupció de la robòtica fornida per la Intel·ligència Artificial (IA); la manca de líders que sàpiguen gestionar les seves responsabilitats amb resiliència, empatia, amb visió sistèmica, adaptabilitat, transparència, treball col·laboratiu i intuïció, generin confiança.
Hom té la sensació que vivim en l’era del caos. Passem d’un estat líquid a un de gasós, molt més intangible, dispers i desconegut. Per dir-ho clar i català: «Hem perdut el nord». Naveguem sense brúixola i estem desorientats.
Certament que per a l’assistència i cura de les malalties mentals precisem de psiquiatres i psicòlegs en número suficient. Sembla que el Govern català sí que ha apostat per reforçar la salut mental. Bona cosa!
Tanmateix, així com la salut del cos necessita respirar un aire no contaminat, la salut mental també necessita l’aire de la informació i coneixements, rigorosos i veraços que no contaminin la ment i ens orientin.
En aquest sentit cal aplaudir l’oportunitat de la revista Valors (n. 210, gener 23) que ha publicat un monogràfic sobre el tema: «Estem desorientats?» on dona veu a filòsofs, periodistes, llicenciats en Ciències de l’Educació, sociòlegs, politòlegs i pedagogs.
Us ofereixo una petita mostra de cites i pensaments que reflecteixen l’estat de desorientació en que ens trobem, tant individualment com socialment.
El filòsof de moda, Byung-Chul Han, apunta que a la societat actual «la informació ja no té estabilitat temporal perquè viu constantment de l’atractiu de la sorpresa i això fa impossible aturar-nos en les notícies i ens provoca inquietud».
Per altra banda, l’eclosió d’internet, tan bona com és per a la difusió de coneixement també pot desorientar, tant per l’excés d’informació que no sempre pressuposa un millor coneixement com per falta d’intermediaris que donin rigor i professionalitat a la informació.
És el cas de la informació a la carta que corre el perill dels fake news. El periodista Marc Amorós ens vol prevenir també de Les egonoticies. O sigui que seleccionem diaris, revistes i notícies que estiguin d’acord amb els nostres pensaments i la visió de la realitat que tenim. Així ens auto-adoctrinem constantment.
Un altre fet que distorsiona la informació i potser també els coneixements són els anomenats influencers, sense regulació administrativa ni codis deontològics. Poc que anem pas bé (que diuen els d’Amer).
Per tal de no ser objecte de les manipulacions dels mitjans de comunicació, és bo adquirir premsa de proximitat (Km 0), com el Diari de Girona, on redactors i col·laboradors són coneguts i fàcilment identificats.
La Susana Pérez Soler, periodista i doctora en Comunicació Digital, ens diu que: «La desorientació es combat amb prudència i pensament crític».
Tanmateix, em permeto aconsellar l’experiència dels clàssics, en boca del filòsof grec Aristòtil 384 AC-322 AC que ens diu: «El veritable aire que nodreix la ment se sustenta en quatre pilars.
1. La dimensió intel·lectual, que aspira a la veritat.
2. La dimensió estètica, que aspira a la bellesa.
3. La dimensió moral, que aspira a la bondat.
4. La dimensió espiritual, que aspira a la unitat.
Estic convençut que aquestes quatre dimensions de l’experiència humana, aire pur per a la ment, reverteixen en l’excel·lència personal i social de la nostra feina i de les nostres relacions.