S’han celebrat de nou a Girona els premis Enderrock i ha tornat a quedar evident la riquesa musical d’un país que tant pot reconèixer trajectòries consolidades com les de Marina Rosell o Esquirols, com les d’artistes de nova fornada, digueu-li The Tyets o Mariona Escoda. A diferència de la indústria cinematogràfica, per exemple, la musical, en català, funciona. S’escolta.
Explicava Lluís Gendrau, director editorial del grup Enderrock, en una entrevista al Diari de Girona, que en 30 anys s’ha passat d’editar un centenar de discos en català a més d’un miler. Des que el rock català generés un «boom» als anys 90 , amb l’històric concert del Palau Sant Jordi protagonitzat per Sopa de Cabra, Sau, Sangtraït i Els Pets, la música en aquesta llengua ha sabut renovar-se contínuament. Avui les trompetes de Txarango que marcaven tendència (i encara, en certa manera, ho fan) han donat pas, també, a la música urbana com temps enrere d’Antònia Font i Mishima es va passar a Els Amics de les Arts i Manel.
Fins i tot la música en català ha sabut crear un programa de televisió com Eufòria per promoure nous artistes des de Catalunya. No l’havia vist mai fins divendres passat. I aprofito per dir-los que l’únic gironí, Jan Esteva, d’Albons, ho fa molt bé.