Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat de visitar l’exposició Els 4 trens de Girona que s’havia instal·lat al local de l’Associació de Veïns de l’Eixample que aplegava un recull de fotografies sota la direcció i coordinació de Mª Àngels Palahí. La mostra té un notable interès perquè a través de les imatges podem veure realitats d’un passat que explica història i vida d’uns trens que malauradament varen desaparèixer engolits per una «modernitat» mal entesa. Un d’aquests trens entranyables era el que anava a Palamós passant pel bell mig de Pedret, tot i que després, amb una altra màquina, agafava un nou ramal fins a Banyoles convertint-se així en Tren Pinxo. En unes altres fotos podem veure el carrilet de Sant Feliu que passava pel descampat que avui és el carrer Emili Grahit i abans d’arribar a destí feia parada al baixador de S’Agaró, destí de molts gironins que no disposaven de cap altre mitjà de locomoció per gaudir d’un dia de banys estiuencs. Un xic més modern (quan va desaparèixer ja funcionava amb locomotora Diesel) fou el que anava fins a Olot. En aquest cas, la col·lecció inclou imatges del descarrilament que es va produir a l’alçada de la Pilastra de Bescanó (sembla que a causa d’un sabotatge) però sense víctimes mortals. Els membres del GEiEG que era el col·lectiu més nombrós d’usuaris aquell dia, varen organitzar posteriorment una pujada a peu al santuari dels Àngels per donar les gràcies per aquell «miracle». El quart tren és, lògicament, el de Barcelona que òbviament es va salvar dels decrets de supressió de vies que ens deixaren orfes d’uns medis de transport que segurament amb un millor tracte i una visió de futur ara no estaríem donant-li voltes a la necessitat de recuperar-los. Les fotografies ens mostren la realitat d’aquell tren, l’estació situada a la plaça del Carril (Poeta Marquina) i la zona de les vies amb una frontera natural que separava el barri de Sant Narcís del centre de la ciutat fins que es va poder fer realitat el Parc Central que, tot i l’enrenou de l’AVE, segueix fent la seva funció d’unió entre els dos sectors.
La idea és que aquesta mostra de fotografies es pugui veure ben aviat en alguns Centres Cívics de la ciutat, completant algunes de les activitats que s’hi fan diàriament. Així, per exemple, a banda de tallers, cursos, excursions o conferències, al Centre del Barri Vell-Mercadal hi trobem fins el 31 d’aquest mes una exposició de fotografies de Josep Burcet La finestra indiscreta i la mirada indiscreta i, fins el 6 d’abril, el recull Exposició Animal amb dibuixos i il·lustracions d’Àlex Martin Vinyals. Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, s’han fet mostres diverses que romandran obertes fins a finals de març, com ara Dones il·lustres, dones il·lustradores com a resultat de la concessió del premi a la millor iniciativa institucional dels Premis Carles Rahola de Comunicació local que es pot veure al Centre del Pont Major o les fotografies del Col·lectiu de dones de Sant Narcís al Centre del barri on també hi ha instal·lada una mostra de fotografies Dins el bosc del col·lectiu Hidroquinoa. A Can Ninetes han apostat per Una mirada crítica a la publicitat sexista però també amb la difusió de les llegendes pròpies del barri amb la mostra Dona la volta a les llegendes, mentre que al Centre Cívic Ter presenten un Art a Quatre Mans de diversos alumnes i un apropament a la realitat del comerç de proximitat amb propostes artístiques d’aquarel·les.
Capítol apart mereix el muntatge La càmera com a arma solidària instal·lat al vestíbul de la Casa de Cultura en record i homenatge al fotoperiodista recentment desaparegut Miquel Ruiz Avilés. La Diputació de Girona i la Demarcació del Col·legi de Periodistes de Girona varen retre-li fa pocs dies un merescut homenatge recollint la seva vessant solidaria com a cofundador de Fotògrafs per la Pau o la seva implicació de solidaritat efectiva en la tragèdia de Bòsnia i la ciutat de Sarajevo, sempre present al seu pensament i en la seva obra gràfica.