L’independentisme més radical ha saltat en tromba contra l’exconseller Josep Huguet (ERC) per haver dit una obvietat sobre la representació teatral de Clara Ponsatí: «Ara que no anirà a la presó. Fent-se la valenta des del simbolisme fake». Menys maco, li han dit de tot. Fa dies que a Junts estan nerviosos davant la proximitat de les eleccions municipals. El happening que van organitzar dimarts no era per desafiar al jutge Llarena. Clara Ponsatí (la «represaliada» que percep uns 15.000 euros mensuals entre sou, dietes i altres complements) ha adreçat els dards més enverinats a ERC i, en concret, a la consellera Meritxell Serret que havia de ser jutjada l’endemà després d’haver-se presentat davant el jutge Llarena: «Ara està voltant pel món –va dir Ponsatí de Serret– i posa la bandera espanyola amb una mida tres vegades més grossa que la catalana».
Junts ha aprofitat l’excursió, més que viatge oficial, de Pere Aragonès per diversos països sud-americans per iniciar la campanya electoral del 28 de maig. Ja havia obert la veda la portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, amb un dur atac als republicans: «ERC és l’aliat per tapar porqueria de clavegueres». I Josep Lluís Alay, cap de gabinet de Carles Puigdemont, o sigui la veu del seu amo a canvi de 110.359 euros anuals pagats amb diners públics, es va esplaiar: «Ens governa la mediocritat, la ignorància, la liquiditat, la banalitat, la futilesa, la grisor, la insubstancialitat, la incapacitat. Rebel·lem-nos». I el mateix Alay sobre la visita d’Aragonès a la Casa Rosada, la seu de la presidència argentina: «Gobierno regional, Embajadora española... Quina presa de pèl. Ni autonòmica, tan sols regió espanyola». Així està el pati entre els exsocis de govern.
Després d’haver abandonat el govern i haver deixat molts dels seus càrrecs a la intempèrie (no és el mateix cobrar entre 6.000 i 10.000 euros al mes que mil euros de l’atur), la supervivència de Junts depèn de les pròximes eleccions municipals. No és només la gent del partit que s’ha quedat sense feina, sinó la influència de gestionar pressupostos públics, i el que això representa per als comptes de la formació política i per mantenir també les elevades despeses de Waterloo. Junts té dos objectius: aconseguir l’alcaldia de Barcelona i mantenir-se en el govern de la Diputació de Barcelona. Després de la Generalitat, són les dues institucions catalanes amb un major pressupost. Recordin que Marcela Topor, senyora de Puigdemont, cobra 6.000 euros mensuals gràcies a la Diputació de Barcelona.
Per això, Junts ha iniciat una ofensiva de desprestigi contra el govern d’ERC i per això ha organitzat el viatge de Clara Ponsatí simulant una detenció. El cop d’efecte electoral més valuós seria la tornada i detenció de Carles Puigdemont, però dubto que es produeixi per molt entrampats que estiguin a Junts i per molt que aquesta setmana ho insinués el seu advocat Gonzalo Boye. Fa just un any el mateix Boye va anunciar que tornaria a Catalunya «molt abans del que la gent es pensa». I Pilar Rahola, una de les portaveus de l’expresident, va dir el 9 d’abril de l’any passat que «Carles Puigdemont vindrà a Catalunya a la tardor, si tot va bé».
Puigdemont és un covard. Ho va demostrar el dia que havia de convocar eleccions i es va fer enrere entre els plors de Marta Rovira i el tuit de Gabriel Rufián, ho va demostrar fugint amagat en el maleter d’un cotxe i ho va tornar a demostrar el 2 de juliol de 2019 quan no es va atrevir a creuar la frontera francesa per sumar-se a una concentració d’independentistes catalans a Estrasburg, temia que la gendarmeria el detingués. Ni tan sols va anar a votar al seu «col·legi electoral» l’1-O, Sant Julià de Ramis, per por a la presència policial. Va preferir fer-ho d’amagatotis a Cornellà del Terri. Sempre ha sigut un banyabaix. Per això, costa de creure que s’arrisqui, encara que en depengui la supervivència del partit.
Ara, queda per veure com reacciona ERC davant d’aquesta ofensiva de Junts, que els ha agafat despistats. De moment, ja han caigut en el parany. L’esperpèntica roda de premsa de Joan Ignasi Elena, demanant perdó, forma part del catàleg de complexos que els republicans han tingut sempre respecte de Convergència/Junts, això per no parlar del deplorable nivell polític del conseller de l’Interior que convoca a la premsa per justificar una actuació policial.