El mateix dia que descobríem el llibre Tenemos que hablar de Putin: Por qué occidente se equivoca con el presidente ruso, escrit per Mark Galeotti, un professor universitari britànic, habitual columnista de The Guardian, especialista en assumptes de seguretat i política russa, queia a les nostres mans una interessant entrevista, publicada pel setmanari alemany Der Spiegel, que va ser reproduïda per la revista El Temps a l’antic secretari d’Estat dels EUA Henry Kissinger.
El centenari polític ianqui, a qui s’acusa d’haver propiciat els bombardejos amb armes prohibides a Vietnam i Cambodja, d’assessorar el cop d’estat d’Augusto Pinochet a Xile, de la repressió a Timor, de donar cobertura a dictadures sud-americanes de Brasil, Argentina, Uruguai, Paraguai... de ben jove no enganyava a ningú, atès que sent estudiant de Harvard, ja va fer la seva tesi doctoral «Pau, Llibertat i Equilibri» dedicada al controvertit polític austríac Metternich.
Klemens Von Metternick va ser l’inspirador del cèlebre congrés de Viena que va culminar amb la fundació de l’anomenada Santa Aliança, un acord segons el qual les tres monarquies absolutes (Àustria, Prússia i Rússia) es varen comprometre a ajudar-se, per tal d’eradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes. El principal èxit que va aconseguir aquesta coalició fou la derrota de Napoleó.
El militar cors fou un fàmul, un matalot, gran servidor de la burgesia francesa, l’home que va liquidar l’ancient régime i va instaurar les bases sobre les quals anys després es desenvoluparia el capitalisme industrial i el liberalisme econòmic individualista/nacionalista del ciutadà burgès que era propietari i votant.
Després de la segona revolució russa de 1919, s’inicià l’intent socialista frenat per Stalin, Hitler i Mussolini i prosseguit amb la nova Santa Aliança organitzada per les potències euroamericanes i l’OTAN que feren fracassar la Xina de Mao i tots els intents que proposaven fer una revolució. Molts d’aquests sabotatges foren inspirats pel doctor Kissinger, el nou Metternick.
Galleotti ens parla de Putin, destacant que és un judoca i no un jugador d’escacs. El descriu com el cap de tot un exèrcit de buròcrates i funcionaris corruptes que tenen com a principal objectiu fer negocis. Estan especialitzats en els ciberatacs i en la creació de notícies falses que busquen crear nous escenaris de disrupció.
Amb formació jurídica, Putin entrà de ben jove en el KGB, una organització criminal, eufemísticament considerada de seguretat nacional, en la que el judoca va anar escalant posicions fins a arribar a ser-ne el director. Com a agent, va servir molts anys a la DDR, això li va permetre viure des de la distància tot l’ensorrament ideològic del règim soviètic.
Putin d’antuvi es va creure la versió oficial, que també es va empassar Gorbatxov, quan els americans els deien que no es preocupessin, que cap dels països satèl·lits de l’antiga Unió Soviètica entraria a l’OTAN. La realitat, avui, és que gairebé tots formen part de l’aliança, només falten Ucraïna i Bielorússia.
El Tsar del Kremlin s’ha sentit amenaçat i així va ser com l’any passat va iniciar l’anomenada Operació Militar Especial, per tal de frenar la influència dels països occidentals que, com aquell que no vol la cosa, ja es situaven a les portes de casa seva. El resultat ha estat posar en pràctica la recepta que tants anys varen aplicar els tsars. Augment de la policia i la repressió, vendre a cap preu les poques empreses rendibles a amics i coneguts i crear una nova elit d’aduladors, que viuen de la corrupció que, segons mitjans autoritzats, suposa pràcticament una tercera part del seu PIB. Aquesta situació ha fet que el 90% del país, estigui en mans del 10% de la població. Això ha dut com a conseqüència el saqueig de les pensions, l’enfonsament de l’economia i l’erosió radical del nivell de vida, tot està justificat per un bé superior, salvar a la pàtria.
Malauradament, aquesta és una pel·lícula que els ciutadans soviètics ja han vist moltes vegades. Tot això va acompanyat d’una repressió ferotge contra tota la població, amanida amb desaparicions misterioses, enverinaments, estranys suïcidis, assassinats de periodistes, empresonaments massius d’opositors... Núñez deia que al soci no se’l pot enganyar, amb Putin només hi cap l’obediència cega, qualsevol dissidència la pots haver de pagar amb la pròpia vida.
El futur del país més gran de la terra és ombrívol perquè el sistema sembla controlar-ho tot. Rússia avui no és un far per ningú, més aviat és un referent de la repressió. Ens recorda a aquella època d’Stalin on des del Kremlin es va ordenar l’execució de revolucionaris com ara el vendrellenc Andreu Nin, Iejov, Kírov, Lleó Trotsky,...
Amb l’assassinat dels líders dels soviets i dels ideòlegs de la revolució permanent, les classes populars internacionals varen quedar orfes de referents. L’esquerra està decapitada, no té cap direcció i el reaccionarisme troba terreny abonat per avançar en un sentit contrarevolucionari, un espai on el capital multinacional es troba com a peix a l’aigua. De qualsevol manera, a cada país, encara resten nuclis resistents que encara creuen en el futur, gent que lluita per a re fundar una internacional que es vegi en cor d’aixecar una senyera que porti escrit el lema «Proletaris del món sencer, minories de tota mena, oprimits de la terra, uniu-vos!».