Ara que s’han entregat les estrelles Michelin, vull explicar la realitat del món de l’hostaleria, fora del món irreal, i imaginari de las estrelles.
Soc cuiner, fill i nét de molt bones cuineres, i duc a las espatlles més de 25 anys d’experiència rere els fogons, més de la meitat com a xef o cap de cuina, i tinc la sort, de treballar en un món que m’apassiona i m’ha donat moltes alegries, i que ara em veig obligat a abandonar, som-hi:
Què significa avui treballar a la cuina:
Entrevistes on et prometen sous i condicions que, passat el primer mes de treball, no té res a veure a la realitat que trobes i et donen.
Contractes amb 90 dies de prova, tot i demostrant la teva professionalitat.
Contractes amb categories molt inferiors al nivell professional per al qual et contracten, amb sous irrisoris, perquè l’empresari pugui pagar menys impostos.
Setmanes laborals de 6 dies i d’un mínim de 9/10 hores diàries, si tens sort.
Fulls de registre d’horaris on t’obliguen a apuntar no més de 8 hores diàries i 5 dies laborals perquè no quedin registrades les hores reals.
No es paguen hores extres, ni extres de festius, ni dies de prova, que t’obliguen a treballar abans de començar, i després et posen els 90 dies de prova, més a més, al contracte.
Llocs de treball amb les mínimes infraestructures i eines per treballar, i la gran majoria desfasades, i en estats deplorables.
Empreses on no et donen EPI (equips de protecció individual), equips que estan obligats a donar-te i que et fan firmar el full conforme te’ls han donat el dia que firmes el contracte, i no es donen.
Empresaris amb el mínim o cap coneixement del món de l’hostaleria.
Impossible compaginar la feina amb la vida personal amb horaris del tot inassumibles, i físicament inaguantables.
Aquestes són algunes de les coses que trobem avui en dia a l’hostaleria.
Propines que en molts casos se les queda l’empresari.
Jo no sé si servirà de res això, però si algú llegint això, canvia la manera de fer, o es sensibilitza, gràcies per avançat.