L’OMS estima que al voltant de 280 milions de persones al món sofreixen depressió. I les xifres es podrien haver incrementat amb la pandèmia: un treball liderat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i en col·laboració amb Sant Pau, publicat en obert al Journal of Neurology, revela que la fatiga en els pacients amb postcovid està relacionada amb patir ansietat, depressió i apatia. A més, un estudi publicat a The Lancet afirma que els casos de depressió major han augmentat un 28 % des que va aparèixer la covid-19. No obstant això, els experts i expertes creuen que aquests números podrien ser encara més alts donada la quantitat de casos de depressió no diagnosticada. Entre ells ocupa un lloc important la depressió somrient, un tipus de depressió que pot passar desapercebuda fins i tot a l’entorn més proper.
«El terme depressió somrient fa referència als quadres depressius que cursen amb la simptomatologia típica associada a aquests trastorns, però en els quals el subjecte diagnosticat mostra un afany d’ocultació perquè les persones que l’envolten no percebin el malestar al qual està fent front», explica Vanessa Rodríguez Pousada, professora col·laboradora del màster universitari de Psicopedagogia de la UOC. El fet que les persones que la pateixen s’esforcin a amagar el seu malestar es tradueix en una dificultat superior per detectar-lo. Per això, els casos diagnosticats podrien ser una porció molt petita de tots els existents.
No obstant això, els qui la sofreixen experimenten el mateix malestar que una persona amb depressió típica. I, de fet, són conscients del que els passa. O, almenys, saben que alguna cosa no va bé. Però hi ha diverses raons que els poden portar a intentar ocultar-ho. Una és creure que la seva obligació és ser feliç i que no poden mostrar emocions negatives. «Actualment, vivim en una societat en què ser feliç és un imperatiu», afirma Rodríguez Pousada. «Al costat d’aquesta dictadura de la felicitat s’ha anat incrementant un individualisme des de l’òptica del qual es tendeix a menysvalorar les circumstàncies personals, socials i estructurals d’un sistema decidit a convèncer-nos que la salut i la malaltia estan lligades gairebé exclusivament a deficiències psicològiques personals; som els eixos del nostre benestar. Així, es pressuposa que estar bé o no estar bé depèn exclusivament d’un mateix».
Com explica la professora col·laboradora de la UOC, aquest missatge s’ha estès tant en la societat que hi ha qui es sent culpable per experimentar malestar. «En una doble volta de rosca, es passaria de la depressió a la culpa, i d’aquesta a la vergonya», diu.
Malgrat intentar amagar el malestar, és possible que apareguin signes externs que puguin alertar l’entorn. Com explica Ferran Marsà Sambola, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, «alguns estudis diuen que les persones que experimenten una depressió atípica o somrient solen tenir més gana, dormir en excés i tenir una major sensació de pesadesa a extremitats, així com rebuig a les crítiques de les persones del seu entorn proper».
