Enginyer tècnic agrícola i amant de la jardineria, Cristòfol Jordà (1958) explica des de l’altre costat del telèfon que la seva vinculació amb els jardins Marimurtra està lligada a la seva infància. Després de 22 anys al patronat de l’entitat, ara pren el relleu de la presidència a Jordi Xena, que ha exercit el càrrec durant sis anys. Per a Jordà el futur de l’espai passa per reivindicar la importància de la institució en l’àmbit científic i adaptar-la als temps actuals.
Quina és la seva relació amb el Jardí Botànic Marimurtra?
El lligam ve de la meva infantesa. Hi va haver un director durant la dècada dels 50 que era botànic i un entès en papallones. Era amic del meu pare i això va provocar que visités Blanes sovint des que era un marrec. Recordo que venia a passar el dia a Marimurtra i després anava a l’aquari de l’escullera del port.
Com es va produir la seva incorporació al patronat de la Fundació?
Vaig estar molts anys treballant fora de Catalunya i al tornar vaig entrar a formar part de la comissió de recerca. Va quedar una vacant al patronat l’any 2000 i així hi vaig entrar. Ara amb la presidència, com que en Jordi Xena ja feia temps que ens demanava el relleu, doncs tenia disponibilitat i em van proposar fer de president. Vaig acceptar encantat perquè Marimurtra és una joia de la Costa Brava.
Quina era la voluntat de Carl Faust en el moment de crear aquest espai?
Faust patia perquè ell volia fer recerca amb ciències naturals, però no li van deixar. Va haver d’estudiar comerç i al cap d’un temps va muntar una empresa amb un soci alemany. Li va sortir tan bé que es van fer milionaris, l’empresa es deia Faust i Cama. Però quan va fer 50 anys, va decidir que ja tenia prou diners i va plegar de tot per fundar el jardí botànic. Va decidir muntar la fundació a Suïssa, a Basilea, però com que era als anys 40, les autoritats espanyoles no li van voler acceptar, així que l’any 1951 va crear una nova entitat a Blanes. Aquesta és la fundació que encara sobreviu, tenim 71 anys. En el moment de morir, Faust va traspassar tots els seus béns a la Fundació amb l’objectiu de mantenir el llegat de la recerca.
Com ha vist l’evolució del Jardí Botànic al llarg d’aquests 22 anys com a membre del patronat?
Hem patit molt. Marimurtra és una institució científica. La seva creació obeeix a la voluntat de tenir col·leccions disponibles per als científics experts en botànica. Mentre Faust va viure, fins al 1952, el jardí era gratuït i el mantenia ell. Però després hi havia la voluntat de difondre el coneixement i això va requerir buscar ingressos. Faust va voler crear un jardí amb plantes resistents a la sequera i ho va fer perquè els botànics preferien anar a Blanes que no a EUA a estudiar-les. Nosaltres ens estem intentant especialitzant en plantes mediterrànies per no dependre d’una factura de la llum pel manteniment d’espècies amb climes més atípics.
Són viables a nivell ecònomic?
Nosaltres, per poder-nos mantenir, depenem d’uns ingressos que es fonamenten amb els visitants. La crisi de 2008 i la pandèmia... Doncs ens va dificultar molt les coses. Per sort, econòmicament som viables principalment gràcies a les visites, això representa el 75% dels ingressos.
Darrerament, l’espai també s’ha revalorat gràcies a la indústria publicitària i cinematogràfica...
Nosaltres som una institució científica, però sabem que tenim un paisatge dels més bonics de la Mediterrània. Estem oberts a aquest tipus de propostes perquè necessitem finançar les nostres activitats i és cert que estem tenint molta demanda. També de casaments, que se’n celebren uns 25 l’any en el nostre espai, i és normal, és un lloc preciós. Penso que ho hem de fer valer les potencialitats de l’espai i l’entorn sense oblidar que som un jardí botànic.
Quins objectius s’ha fixat en el marc del seu mandat?
Vull tenir una línia continuista de Faust i per fer-ho ens hem de modernitzar. Per tant, tot el que sigui autonomia energètica i innovar en el jardí, és bàsic. També tenim una cosa de la qual se’n parla poc, som un jardí noucentista i moltes de les estructures estan dissenyades pel deixeble de Puig i Cadafalch. M’agradaria posar l’accent amb què és un dels millors exponents de l’arquitectura noucentista que va tenir molt arrelament. Pel que fa a la recerca, una de les fites és que volem aconseguir ser importants en la gestió de la biodiversitat i volem a evitar l’extinció de moltes espècies de plantes i divulgar bé tot aquest coneixement.
Quin és el seu racó preferit del Jardí Botànic?
La Pèrgola, ubicada al jardí més antic. És el meu racó preferit.
