A Ana Polo, copresentadora del pòdcast «Oye Polo», li agradaria que els nens i nenes creixessin en un món més lliure, tolerant i, sobretot, feminista. I com que mai és massa aviat per a començar, ha dedicat el seu primer llibre als més petits: Mi primera guía feminista (La Galera)
Què és el que considera bàsic a l’hora d’explicar el moviment feminista als més petits?
He intentat fer una panoràmica dels punts més bàsics del feminisme i l’estructura de la societat heteropatriarcal. De manera senzilla, intento que s’entengui per què és important el feminisme i contra què lluita.
Ha hagut de suavitzar el to del missatge en anar destinat a un públic més jove?
Suavitzar-lo no, però sí adequar-lo. He utilitzat metàfores senzilles de la vida quotidiana, situacions que qualsevol persona de qualsevol edat ha viscut. Per a parlar del molest que pot ser cenyir-nos estrictament al que significa ser un home o ser una dona, per exemple, ho comparo amb posar-se un jersei que et pica i t’estreny, una situació asfixiant. Sempre intento que sigui una cosa visual, quelcom que fins els més petits puguin imaginar.
Va dirigit tant a nenes com a nens?
Sí. Evidentment està escrit des del meu punt de vista i potser una nena s’hi sent més identificada. Però això el fa útil per als nens, ja que així es poden acostumar al fet que no tots els productes culturals que consumiran es creen des del punt de vista masculí, que és el que tradicionalment s’ha considerat universal.
I pot funcionar també per a algun adult que mai hagi tingut contacte amb el feminisme?
Està pensat per a criatures perquè està explicat d’una manera molt senzilla, però en cap moment he volgut tractar-los de ximples, ja que entenen molt més del que solem creure. Simplement els he considerat principiants. I per això crec que pot ser perfectament apte per a un adult.
El llibre ensenya les parts del cos femení, tracta d’eliminar el tabú del sexe...
És injust que les persones que tenim vulva creixem sense informació d’algunes parts del nostre cos. No entendre el teu cicle menstrual, no saber com t’afecten els canvis hormonals, no tenir accés al teu propi plaer… Trobo imprescindible créixer amb coneixement de com funcionem internament. Això ens dóna poder i ens fa propietàries de nosaltres mateixes.
També parla que, a l’hora d’educar als nens, és crucial no imposar-los l’heterosexualitat com a única opció.
Tot el que és un desviament de l’heterosexualitat es continua veient com un fracàs, perquè encara existeix aquest pensament de «preferiria que fos heterosexual perquè tindria una vida més fàcil», quan el que de veritat facilita la vida de les persones és saber que poden mostrar-se com són, sense haver de cenyir-se a una norma. Jo en ser lesbiana ho he viscut, i sé que el no acceptar la teva identitat sexual no només afecta la teva vida sexoafectiva, sinó que et fa qüestionar el teu desig per complet. Sents que no vas pel bon camí, que no encaixes enlloc. I jo no vull que ningú se senti una bestiola rara.
Aquesta normalització de la diversitat sexual és important a l’hora de parlar sobre feminisme?
Per descomptat. Són dues lluites que van de bracet i comparteixen un enemic, l’heteropatriarcat. No entenc el feminisme sense diversitat. No té sentit pensar que es tracta només de la igualtat de les dones, això seria deixar enrere un munt de gent i estaríem fent el mateix que el sistema fa amb nosaltres, tractar-nos de segona fila. La pràctica feminista és una concepció del món en el qual tots mereixem drets, sense importar les nostres característiques i, per descomptat, incloent-hi també a la comunitat LGTBIQ+.
Ha explicat moltes vegades que per a vostè és molt important mostrar-se públicament com a lesbiana.
M’encantaria no mostrar aquesta etiqueta constantment, això voldria dir que vivim en un món en què tots tenim les mateixes oportunitats i llibertats… però com que no és així, faig tot el contrari i ho mostro públicament, per a normalitzar-ho. Lesbiana és un concepte que m’he negat durant moltíssims anys i ara, en permetre’m a mi mateixa ser-ho, necessito cridar-lo als quatre vents. M’encantaria ser per a algú el referent que jo mai vaig tenir.
