El director general de l'Institut de Cinematografia i Arts Audiovisuals (ICAA), Ignasi Guardans, va parlar ahir sobre l'esborrany de l'ordre ministerial del desenvolupament de la Llei del Cinema.

A Locarno s'hi exhibeix el cinema que polemitza sobre les ajudes, el de baix pressupost. Tenen raó els que afirmen que amb l'ordre ministerial aquest cinema perd suport?

Les pel·lícules de menys de dos milions d'euros podran accedir a les subvencions. Ho puc dir més alt però no més clar. Simplement hauran de demanar i tramitar les subvencions d'una manera diferent. Aquest festival és una prova perfecta de la importància que té el cinema independent, i aquest cine a vegades més petit i no sempre proper al públic. Té el seu espai, però cap cinematografia europea concentra tots els seus recursos en un determinat tipus de cinema. L'únic que fa el Govern és tractar de manera diferent els qui legítimament fan cinema diferent.

I a què atribueix l'enrenou?

Ho haurien d'explicar els qui l'han creat. Desgraciadament, els que més interès tenen a fer d'altaveu són els mateixos que fins fa una setmana criticaven donar diners públics al cinema. És un fenomen divertit, el que està passant. Cal fugir dels qui menyspreen l'ús dels diners públics per a la cultura, però també d'aquells que creuen que només presentant el DNI ja tenen dret a accedir-hi.

Donades les primeres reaccions, estan pensant a canviar alguns punts de l'esborrany?

Porto 14 anys a la vida pública i si d'alguna cosa tinc experiència, és del que és una esmena a un text. De fet, les he rebut. Només els tontos creuen que tenen raó sempre.

I planeja reunir-se amb algun col·lectiu amb especial urgència?

Urgència la tenim tots, perquè aquesta ordre ha d'estar aprovada abans de finals d'any. Hi ha molta gent que ha treballat i ha fet aportacions sense fer manifestos als mitjans de comunicació. La meva obligació és escoltar-los a tots: als que fan rodes de premsa i als que treballen amb discreció. No hi ha una situació de conflicte, encara que alguns gaudeixin creant aquesta falsa imatge de conflictivitat.

Dins la diversitat cultural inclouria el cinema experimental que no va a les sales comercials?

Hi ha cinema de molts tipus. Partint d'una premissa: el cinema no es fa per veure'l als museus. Es fa per ser vist, des del seu naixement, per més o menys gent, però no es fa cinema per posar-lo a les vitrines d'un museu. Això és una altra cosa. Artística potser, però una altra cosa. De la mateixa manera que en literatura seria absurd creure que només és bo el que no llegeix ningú, o que si un llibre es ven molt és un mal llibre, també em sembla absurd que algú pensés que l'únic cinema bo és el que veuen uns pocs.

Què opina sobre la conflictiva relació entre cinema espanyol i públic?

Una part de la societat espanyola té un prejudici respecte al seu cinema que no aplica a cap altre àmbit de l'art, la cultura o l'esport. Que menysprea el cinema pel sol fet d'estar fet a Espanya i això es paga. Però no em molesta dir que alguns guionistes i productors podrien esforçar-se a ajustar-se a la societat d'avui dia. Però a l'ICAA no ens correspon dir com s'ha de fer el cinema; el que ens correspon és dir com es gasten els diners de tots.

I com tenir criteris objectius?

Per la taquilla, per l'accés a festivals, pel seu caràcter independent, perquè sigui un film proper a la infància. (...) La taquilla em sembla una fórmula justa i vàlida, i sempre hi haurà el límit del total de la inversió, així que no és veritat que donem més a qui més té.