Com una cançó

MOISÈS DE PABLO Jo miro amb escepticisme com sues al gimnàs. I admiro el teu cul gairebé de pedra, i em remiro el teu esforç prenent un suc, mentre em palpo les carns abundants de la panxa amb la lentitud de qui pràctica esport al sofà, armat amb amics i unes quantes cerveses. De fons, un camp de futbol a la tele, o una pista de bàsquet.
Tu ets molt de pilates, i de l'última tècnica de l'actriu de torn embotida en un xandall i un vídeo, i jo prefereixo la lectura d'una bona novel·la de misteri. A tu et posen a to els bíceps de l'Aznar, a mi, només veure el seu bigotet i el somriure, em fa venir mal de ventre. I no he volgut preguntar, per no ?empre?nyar-me, però diguem que a tu HitlerFranco no et cauen antipàtics. I jo estic vacunat contra els feixismes del segle XXI, que miren als feixismes amb discreta enyorança. Tu voldries ser ?executiva d'una ONG per guanyar calés, i jo en formo part de 13 o 14 de diferents, sense guanyar res, per ajudar una miqueta i no he abandonat la paraula idealisme.
Tu ets joancarlista pels grans serveis que ha fet al país aquest senyor que surt als segells, i compres l'Hola i les revistes serioses del cor, i voldries tenir títol; i jo sóc republicà federalista, d'aquells que tenen la tricolor al despatx de casa, i enyoren més ètica política, més profunditat política, en fi, més consciència ciutadana. Mira, també hi ha republicans no independentistes, que avui té tants propagandistes interessats que cerquen càrrecs. I tu estàs amb mi i jo em perdo entre les teves cames. I el temps, el sol i les llunes passen i ens fem més vells, i més desconfiats davant les novetats de la vida. Aquí estem, resistint viatges de Ryanair i sent una mica més savis, igual de tossuts i despistats que al principi. I de tan poc que ens assemblem, som complementaris. Aquesta és una història d'amor que podria ser cançó d'amor. I em diran, per què volem una cançó d'amor feta article? Si en tenim tantes? Per què serveix? No canviaria la cotització de Wall Street, ni ajudarà a la pau a l'Orient Mitjà. No farà que les vídues que tenen una paga ridícula cobrin més. Aquesta cançó feta article no influirà en la literatura contemporània, ni motivarà que nois i noies componguin nous ritmes musicals, tancats en garatges i barrinant les orelles dels veïns. Aquest article no ajudarà a ningú a trobar-se amb ell mateix. Ni farà que algú visiti l'Índia per enamorar-se d'un subcontinent que és un món. Aquest article no contribuirà al creixement del PIB del país. Ni aixecarà la balança comercial. Només, potser, ens interessa a tu i a mi. I a algun lector amb mirada constructiva. Aquesta és la història d'un jo i un tu, aquesta és la vostra història. Felicitats.