La lentitud
de la justícia
elena borràs fagella. girona.
Sóc propietària d´un pis al carrer Empúries de Girona. En un principi, la convivència comunitària no comportava problemes, fins que van arribar uns nouvinguts, d´origen africà, sense cap respecte vers el compliment dels deures comunitaris. El problema que suportem és greu. Des de fa 9 mesos que el sostre del nostre bany és ple d´humitats, i hi plou, com al carrer, quan els veïns del pis de dalt es dutxen, cosa que passa sovint per ésser un pis pastera. Fa mesos que busquem una solució amistosa amb aquests veïns, però per part d´ells només hem rebut, com a resposta, mentides i més mentides, fins que ens hem vist obligats a denunciar el cas per via judicial. La sorpresa ha sigut que hem d´esperar més de vuit mesos perquè es faci el judici. I nosaltres hem d´aguantar les filtracions d´aigua, amb el perill que això suposa per a la salut, i per a les instal·lacions de l´immoble. Ah, i no els diguis res, la seva resposta sempre és... «tu ets racista».
Un any més sense bus nocturn
EUSEBIO LAVADO TORRES. president de
l´associació de veïns Mas ramada.
Bé, ja hem tingut les Fires de Sant Narcís, però un any més els veïns del sector Est no hem tingut aquest servei de bus nocturn. Es veu que el sector Est no forma part de la Girona que tant enamora.
I ens preguntem, per què l´Ajuntament de Girona no ens té en compte? I el Consell Comarcal del Gironès tampoc?
Es veu i es nota que continuem d´esquenes a la Girona immortal. Serà que per a les nostres institucions som com la plebs de l´època medieval, la qual només tenia l´obligació de pagar els tributs imposats per la cort i dir que sí a tot sense protestar. Doncs bé, al segle XXI ja no hi ha corts sinó institucions democràtiques que amb els nostres impostos han de vetllar perquè tots els ciutadans d´arreu tinguin els mateixos serveis, o similars dintre de les possibilitats, i nosaltres els veïns del sector Est també som ciutadans de Girona.
Aire irrespirable a Cruïlles i a la Bisbal
Marta Puig Pedragosa. Cruïlles.
Fa molts anys que intento sobreviure a la urbanització Puigventós, del municipi de Cruïlles (Girona). I dic sobreviure perquè vivim a 200 metres de l´abocador de Vacamorta i fa més de 10 anys que estem intentant lluitar perquè ningú oblidi que no el tanquen per interessos econòmics i, mentrestant, ens provoca problemes respiratoris, cutanis, càncers i problemes psicològics, entre molts altres. El vespre de dimarts 9 de novembre, hi va haver tanta concentració de gasos i males olors, que dins de casa no es podia respirar. Em feia mal la gola i em vaig posar a plorar d´impotència. Aniré a l´ambulatori i als Mossos d´Esquadra a denunciar-ho, sabent de primera mà que faran «orelles sordes» a les meves queixes, ignorant la gola, ignorant els càncers dels seus conciutadans. Jo no puc restar callada, per mi, pels meus fills, pels meus néts. I vostès?
Veganisme
Joan Carles Lozano Muñoz. lloret de mar.
És d´agrair poder veure articles a la premsa com el del senyor Arbó de fa uns dies, parlant de veganisme i explotació animal. Això no acostuma a passar.
Avui en dia assumim com a necessari i normal fer ús dels animals per alimentar-nos, vestir-nos, experimentar amb ells i divertir-nos, però ningú es pregunta si el que fem està bé o malament. El «burca» cultural i educatiu que s´ha anat teixint al nostre voltant des de ben petits, a través de la família i l´escola principalment, ha fet que arribem a admetre com a natural una visió totalment distorsionada de la realitat. Ens pensem que som superiors a la resta d´animals, que són de la nostra propietat i que ens pertanyen, que han nascut exclusivament per servir-nos, per fer-ne ús, que simplement són recursos dels quals podem disposar arribant a considerar-los com a simples objectes, rebaixant-los a la categoria d´esclaus, valorant la seva vida i la seva mort sempre en funció de l´aprofitament que en puguem obtenir. La conseqüència pràctica d´aquesta mentalitat són els milers de milions d´animals no humans que han estat, que són i que seran utilitzats, explotats i obligats a néixer i a morir diàriament, sent el seu únic delicte no pertànyer a l´espècie humana.
Quina seria la nostra opinió si en lloc de parlar dels 15.000 animals no humans que són assassinats cada segon en aquest món, parléssim de 15.000 nens, de 15.000 dones o de 15.000 esclaus negres? Qualsevol tipus d´explotació i mort és injusta.
Fer un exercici de reflexió, d´autocrítica i d´empatia està a les nostres mans. Només cal tenir la voluntat de voler conèixer la realitat que pateixen els animals i tenir el valor suficient per acceptar-la. Amb altres paraules, posicionar-nos al costat de les víctimes, de la justícia, del respecte i de la igualtat. Aquesta actitud existeix i té un nom, el veganisme.
