Uniformes a l´escola
Maria Salip Calvó. (GIRONA).
Com a mare i àvia, crec molt oportú que es duguin uniformes a totes les escoles. Les meves filles van anar a escoles concertades i per sort portaren uniformes, em vaig estalviar molts diners i maldecaps a l´hora de la vestimenta. Amb la crisi que patim, és una solució ràpida, fàcil i molt pràctica. Hi ha coses molt més prioritàries a l´ensenyament, tots ho sabem però això són figues d´un altre paner (fracàs escolar, disciplina, horaris, etc.). Temes molt complexos, difícils de solucionar. Fer portar uniformes no suposa cap trencaclosques, es pot fer sense detriment d´altres coses importants que cal abordar, però pot ser el primer pas per ajudar a una disciplina tan necessària a les escoles.
Urgències, hospital comarcal de Blanes
Jordi Chertó Rodriguez. (Blanes).
Dubto que hi hagi algú tan crític amb el sistema de salut pública de l´Estat espanyol. Disposo de mútua privada (de la qual no tinc cap queixa), però la casualitat m´ha fet usuari dos cops en 7 dies del servei tan criticat i menyspreat per tots, les urgències de l´hospital comarcal de Blanes. Primer van dur a terme una actuació entre la vida i la mort: després d´una intervenció quirúrgica sense aparent importància a la meva mare, ens veiem obligats a dur-la a urgències per una complicació postoperatòria (vessament intern, perforació de l´intestí). L´operen en menys de tres hores dues vegades d´urgències. Resultat més que satisfactori, es recupera i a la llarga podrà fer vida normal (li han salvat la vida). La segona actuació no era tan extrema, però...: Les coincidències van fer que jo tingués programada una operació de tríada (lligaments i menisc) passats dos dies de la intervenció de la meva mare, va ser un èxit però tota intervenció té el seu risc. Al tercer dia, al meu trauma no li agrada el que li explico i em recomana que vagi d´urgències a Blanes. Jo, escèptic, intento dissuadir-lo però entre ell i la meva dona aconsegueixen que hi vagi. Una possible trombosi postoperatòria no és una broma, pot ser fatal. Entrem a urgències, un tracte humà i professional de tothom (recepció, zeladors, infermers/eres, metgessa de guàrdia (Neus), traumatòleg (Jordi), tècnics d´ecografia i radiologia... etc.). Sis hores després surto amb les pulsacions per sota de les 120 que tenia en entrar, amb una diagnosi perfecta, la sospita de trombosi és falsa, una analítica alterada del dia anterior i una diagnosi errònia d´un centre privat em podien haver fer patir sang. Valorem una mica més el treball d´aquest professionals, que cada cop amb menys recursos i sou estan 24 hores al dia al nostre servei.
Conductors irritables a l´AP-7
Jesús Ruiz Garcia. (Girona).
Fa uns mesos que l´AP-7 està afectada per les obres d´ampliació de la calçada. Amb aquest motiu, la major part del recorregut entre Girona i la Jonquera té una limitació de velocitat a 80 km/h. Aquest fet es troba a bastament indicat i la concessionària recorda la distància de seguretat mitjançant una senyalització no habitual a Espanya però sí present a les autopistes franceses. Faig servir habitualment aquesta via, especialment en el tram que circumval·la la ciutat de Girona i gairebé a diari tinc conflictes amb camions que manifesten la seva contrarietat per haver de circular al màxim de la velocitat permesa mitjançant llums, clàxon i, per descomptat, aproximant-se a la part posterior del meu utilitari més enllà del que el sentit comú recomana. Transitar per l´AP-7 s´ha convertit en un calvari fins al punt que considero la possibilitat de creuar el centre de la ciutat com a ruta alternativa. El mes de gener de 2011 vaig exposar aquest problema al Servei Català de Trànsit, que es va comprometre a «traslladar la informació als Mossos d´Esquadra per tal que fessin les actuacions oportunes», alhora que em comunicava el meu dret a interposar denúncia voluntària. Han passat tres mesos i el problema roman. No he presentat cap denúncia perquè considero aquesta opció desproporcionada en relació amb la magnitud del problema. Jo no he decidit fer les obres, ni he decidit la limitació de velocitat, ni he col·laborat en la redacció del codi de circulació, ni cobro per fer de policia. No obstant això, com tants d´altres ciutadans anònims pateixo aquest foc creuat entre la norma i el costum de transguedir-la que sembla compartir un nodrit grup de conductors.
L´atur ens supera
Rogeli vancells molinas. (Sant Feliu de Guíxols).
Per sortir de la greu crisi en què ens trobem han de canviar moltes coses. No pot ser que continuem tal com estem. En acabar el primer trimestre, l´atur supera els 4,5 milions, o sigui que està per sobre del 20,5%, quan a la zona euro ha baixat al 9,9%. El nostre país va totalment a la deriva, totes les solucions que està aplicant el govern estatal son pedaços per anar trampejant les normes que dicta la UE. El president Zapatero acaba d´anunciar que no es presentarà a les properes eleccions; pel bé del país és molt necessari avançar com més aviat millor les eleccions i no continuar amb més divagacions, ja que hem quedat a la cua de tot.
Al nostre país continuem amb costums de temps passats, sense tenir en compte que avui les comunicacions són molt més ràpides gràcies a les noves tecnologies, que fan que tothom estigui en contacte permanent. Això també ens separa molt dels altres països de la UE. Els horaris de la jornada laboral, en ser partida, perjudiquen les comunicacions entre les nostres empreses i les d´altres països, pels diversos horaris que tenim nosaltres. Es veu també molt perjudicada la producció, la qual cosa condueix a una baixa competitivitat i ens fa ser un país de baixa producció i de força absentisme laboral.
Hem perdut molt temps amb polítiques enganyoses de benestar social, i ara ens trobem amb una situació molt difícil, que ens obliga a grans sacrificis per recuperar una normalitat, que altres països de la UE han sabut trobar en poc temps
