El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha ordenat que les campanes de l'església de Sant Mori deixin de tocar després de les 12 de la nit i fins a les 8 del matí. Sembla mentida que amb la que està caient segueixi havent-hi ciutadans més preocupats pel so de les campanes que per d'altres problemàtiques més rellevants, i que aquests mateixos ciutadans posin a treballar la justícia per dirimir si els dóna la raó o no en un tema tan intranscendent com aquest.
Ja sabem que cada estiu reneixen les situacions d'enfrontament entre aquells que cerquen un suposat descans i els sons ancestrals del medi rural o natural. Probablement es tracta de gent que es conformaria amb un decorat de cartró pedra i que mai he entès per què s'instal·la allà on tot la molesta, ja sigui el so d'unes campanes, la pudor dels fems o fins i tot la presència de determinades espècies animals. Si tots aquests decideixen portar a la justícia els inconvenients de la vida local, el seu col·lapse podria ser etern, tot i que el poder judicial podria tenir una mica més de criteri a l'hora de determinar en què perd el temps.
La realitat ens diu que quan arriba l'estiu tot tendeix a frivolitzar-se, i es posen en relleu situacions absurdes com la que ha protagonitzat el propietari del castell de Sant Mori a l'hora de reclamar el silenci de les campanes perquè ferien la sensibilitat auditiva dels seus hostes. I si encara això fos una simple protesta ho podríem arxivar al tradicional capítol d'anècdotes estiuenques, però, en aquesta ocasió, la queixa ha anat pujant esglaons en el sistema judicial, implicant un Ajuntament, el de Sant Mori, que ha hagut d'esmerçar temps i recursos per defensar quelcom que forma part del paisatge urbà, el so d'una campana. Es una llàstima haver de perdre el temps en situacions com aquesta, en la qual es fa evident aquella dita que diu que qui no té feina el gat pentina, ?malgrat que hi hagi molta feina per fer.
