Alguns picaplets setciències fa mesos que van anunciar la fallida d'uns quants ajuntaments gironins i la situació d'insolvència irreversible d'altres. La solució que proposaven era embargar el patrimoni dels polítics, obrir diligències penals, revisar totes les actuacions i inhabilitar-los per a qualsevol càrrec públic si s'apreciava culpabilitat.

Bé, anem a pams. Per una banda, tot i que ningú nega les dificultats financeres dels ajuntaments, no s'han de confondre els conceptes de morositat (no pagar en el termini estipulat) amb la insolvència (impagament temporal per manca de liquiditat) ni amb la fallida (insolvència generalitzada i permanent). Que se sàpiga, encara es continuen recaptant tributs i les aportacions de l'Estat arriben puntualment. Que s'han reduït ingressos per la recessió econòmica? Està clar que sí. Precisament per això no s'hauria de gastar més del que s'ingressa, ni endeutar-se més enllà del que s'ha de retornar cada any als bancs.

Per altra banda, és un despropòsit plantejar que alcaldes i regidors responguin dels resultats de la gestió publica amb el seu patrimoni perquè ningú amb dos dits de seny s'arriscaria a "ficar-se en política". De fet, no és equiparable la gestió pública amb la gestió privada. Un ajuntament no és una empresa que busca maximitzar el benefici per als seus accionistes sinó una institució representativa amb uns polítics elegits per la ciutadania a qui han atorgat la confiança per a la defensa dels interessos generals.

Actuen d'acord amb aquestes premisses els polítics locals? L'alcalde de Figueres, el 28 de juny de 2007, volia "incorporar criteris empresarials en la gestió municipal" però va tancar l'exercici del 2010 amb un dèficit de -4,491 MEUR.

En aquesta tessitura, la llei obliga a reduir despeses per un import igual al dèficit o bé concertar una operació de crèdit a retornar abans que s'acabi el mandat. Si no s'adopta cap de les mesures anteriors, el pressupost per a l'exercici següent s'ha d'aprovar amb un superàvit inicial igual o superior al dèficit.

A més, si els gestors dels cabals públics, per culpa o negligència greu, han provocat un perjudici econòmic quantificable existeix la via jurisdiccional davant la Sindicatura (institució d'àmbit català) que pot actuar per delegació del Tribunal de Comptes (institució estatal).

En darrera instància, però, són els vots que castiguen o premien la gestió. A Figueres, quin ha estat el càstig dels ciutadans a un alcalde que ha creat un dèficit tan descomunal? Doncs, la reelecció per majoria absoluta. En una empresa, l'haurien acomiadat ipso facto. En canvi, les urnes l'han elevat als altars. És la grandesa de la democràcia?