després una setmana horribilis, amb notícies en la premsa que recomanaven tancar-ho tot i marxar a una illa deserta, amb percepcions a la feina que un dia caurà tot com un castell de cartes, veient que la situació és la mateixa que el 2009,... amb una moral per terra, avui vull fer un esforç per escriure alguna cosa positiva.

Dimarts al vespre el Telenotícies de TV3 va donar una notícia força sorprenent. El gabinet d'estudis del BBVA, de solvència contrastada, havia publicat un treball en què ensenya que la productivitat de l'economia espanyola ha millorat espectacularment des del 2008 fins al 2011. Vaig anar immediatament a l'ordinador per veure el treball i, sí, la notícia era important. Em vaig pensar que l'endemà els diaris portarien la notícia, però no, els diaris només estaven pendents de l'augment de la prima de risc del deute espanyol fins a 430 punts i de la caiguda de la borsa. Així tota la setmana: una notícia que és important saber-la ha passat desapercebuda per a la majoria de la gent.

Sabem que l'any 2008 l'economia espanyola va començar la seva travessia del desert. De cop se n'havia anat en orris el 30% del teixit productiu, amb la pèrdua conseqüent de riquesa i de llocs de treball. Des d'allà fins avui el camí ha estat ple de dubtes, d'incerteses, d'incredulitat. La classe política i la societat no es van creure la gravetat de la situació fins que el maig de 2010 la Unió Europea va obligar al Govern espanyol a prendre mesures urgents de contenció pressupostària. A partir d'aquí ja sabem com ha anat tot, retallades i més retallades, una certa recuperació de l'economia el 2011 i la recaiguda del 2012.

El grup d'estudis BBVA Research amb el seu estudi d'anàlisi econòmica presentat el dia 10 és contundent: Espanya recupera productivitat i competitivitat més ràpidament que la resta d'economies de la zona euro. Aquesta notícia té molt valor en aquest moment, vol dir que ens en sortim, que fem un camí que és dur i beneficiós, que tenim potencial econòmic per fer-ho bé, que no som els ganduls d'Europa (ho són els francesos i els anglesos), que refem l'error de l'economia immobiliària de la dècada 2000.

L'estudi mostra com la productivitat per lloc de treball ha augmentat espectacularment a Espanya: des de l'any 2008 la productivitat ha augmentat 11 punts, la meitat del que havia perdut entre els anys 2000 a 2008. Això ha afectat notablement els costos laborals unitaris, que havien pujat durant tota la dècada anterior. Si l'any 2001 els costos laborals tenien valor 100, l'any 2009 van arribar a ser de 130 per baixar el 2011 a 121.

Però el que és important és que a Europa aquest moviment només el fa Espanya, de forma que els costos aquí han millorat per sobre dels francesos, anglesos, finlandesos, italians, belgues i holandesos. Atraparem els costos austríacs durant aquest any i els alemanys el 2015 o abans si fem un esforç per modernitzar el teixit industrial espanyol.

Té importància, això? Molta, perquè es reflecteix en l'evolució de les exportacions. Les exportacions espanyoles han augmentat un 30% entre el 2009 i el 2011,un ritme molt més elevat que cap de les economies de la zona euro. El pes de les exportacions en el PIB ha augmentat des del 22,8% a l'any 2009 fins al 30,5% del 2011, per sota encara de la mitjana de la zona euro (44% del PIB) i molt per sota d'Alemanya (50,6% del PIB), però amb un pes semblant al d'Anglaterra (32,5%), al d'Itàlia (30%) i millor que el de França (27%). La importància d'aquest moviment no és menyspreable en aquests moments, ja que la exportació han aportat 5,6 punts percentuals al creixement de l'1% de l'any passat, compensant la caiguda de tots els altres sectors.

Al mateix temps el diferencial d'inflació entre Espanya i la zona euro ha estat favorable a Espanya en els últims anys.

Tot plegat porta a pensar que el camí que fem acabarà bé, que la millora de costos unitaris és important i que l'exportació i el turisme exterior és la salvació de l'economia espanyola i europea. Per això mateix fa temps que reclamo polítiques més focalitzades cap aquí. Si els recursos que es dediquen aquest any als AVE de Galícia, Extremadura i País Basc es destinessin a finançar exportacions i a modernitzar les empreses exportadores, el camí virtuós de la competitivitat potser s'acceleraria i atraparíem els costos alemanys entre el 2013 i el 2014 en lloc d'esperar al 2015. Si Europa deixa devaluar l'euro des d'1,3 €/$ fins 1,1 €/$ el creixement de la zona euro serà immediat i esdevindrà el millor espai exportador del món.

La pregunta que ens fem és, què ha de passar perquè els economistes i els polítics entenguin l'economia productiva per davant de l'economia financera i fiscal? Dit d'una altra forma, tindrem algun dia dirigents que provinguin de les trinxeres de la producció industrial en lloc d'altres com De Guindos, que prové de l'atalaia de l'economia especulativa?